Pallissa del Ballaró
Olvan
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pallissa de tres cossos construïda a base de pilars de pedra de secció rectangular reformats a la part superior amb maons i ciment pòrtland. La teulada és a dues vessants, amb la particularitat que la de llevant és molt estreta i la de ponent molt llarga; està obrada per mitjà de teules i llates de secció triangular i quadrada. Els forjats estan compostos per bigues que descansen damunt de grossos cavalls de fusta.
Les parets mestres de la pallissa, especialment la nord, té la base de pedra, amb un portal amb llinda també de pedra i la part superior amb tàpia, alternant-se amb filades de maons ceràmics per reforçar la tramada. La paret nord sembla correspondre a una obra anterior a la pallissa.
Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.
Història
Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Tipològicament, la pallissa sembla una construcció del segle XVII i XVIII ja que en un dels pilars es conserva una llinda amb la data de 1695. Sembla però que es tracta d'un element reaprofitat, tot i que l'actual construcció pot correspondre a diferents èpoques posteriors, per la documentació familiar sabem que entre el juliol i el setembre de 1862 es va reconstruir la pallissa i els jornals de paleta, manobre, els materials (teules, pedra, terra, calç, etc.) i transport de materials assoliren la xifra de 1171 rals.
Bibliografia
SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a "Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)