Pallissa de les Comes
Sant Quirze de Besora

    Osona
    Mas de les Comes
    Emplaçament
    A la part nord-est de la masia de les Comes al costat de l'entrada del camí ral

    Coordenades:

    42.107218758872
    2.228385509812
    436204
    4661969
    Número de fitxa
    08237 - 104
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII-XX
    Element restaurat i integrat al conjunt de la masia i respectant la majoria dels elements originals tot i que se n'ha refet la coberta i rejuntat les parets conservant la tipologia i fisonomia originals
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Integrada al conjunt de la masia de les Comes i inventariada al Catàleg de Masies i Cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de Sant Quirze. Surt inventariada a la fitxa núm.2, inclosa com a BPU i àrea d'expectativa arqueològica/paleontològica
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí. IPA Núm. 23792
    Accés
    Obert
    Altres
    Titularitat
    Privada
    000202500DG36B0001ZO
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante Torrella

    Construcció exempta a la masia de les Comes però vinculada a la mateixa. Presenta una planta rectangular amb dues crugies separades per murs de maçoneria i formades per una planta baixa i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana que s'orienta a migdia. Val a dir que el vessant est és més llarg que l'oest ja que cobreix un annex o allargament de la mateixa cap a aquesta part. Tal i com acostuma a passar en aquest tipus d'edificis hi ha major predomini del massís respecte el buit tenint les façanes completament cegues excepte la principal que és completament oberta ja que feia les funcions de magatzem i dipòsit de les bales de palla i tants sols l'únic element diferenciador són els forjats de fusta que la separen i que es sostenen al damunt de mènsules de pedra molt refetes. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i desbastades, unides amb morter de calç i disposades en filades més aviat regulars i horitzontals.La coberta es sosté per mitja de grosses encavallades de fusta que sostenen les bigues i les llates de la coberta que formen un important voladís. La resta de façanes estan arrebossades  amb ciment pòrtland gris i amb un acabat remolinat. 

    Aquesta pallissa malgrat estigui molt restaurada guarda certes similituds amb la pallissa de L'illa ja que la composició arquitectònica és molt similar amb les característiques pròpies de les construccions de muntanya.

    Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon  Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc  es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona  dita acadèmia sense nom  (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a "retòric de coneguda fama" i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. 

    Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta

    Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas" i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II  a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma  i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.

    No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal Segismundo Comas el qual posseeix "posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta " i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures  

    No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.

    COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora

    SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III

    DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.

    AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016

    ACM. Regsitro de vesanas de los años 1828-30 Carpeta 17. Plec 2