Orquídies del gènere orphys
Calldetenes
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. També es coneix amb el nom d'orquídia abellera, per la seva forma d'insecte. Les flors d'orphys posseeixen un label molt desenvolupat i molt diferenciat de la resta dels pètals i sèpals, diferint no sols la mida i els colors sinó també perquè és molt gruixut i recobert de pèls. Mai no tenen esperó, però sempre hi trobarem al centre una superfície desproveïda de pèl, d'aspecte brillant com si fos metal·lizat, anomenat mirallet. La zona i el color d'aquesta zona són les dues característiques més variables de les orphys entre individus de la mateixa espècie. Els labels imiten l'esquena de les femelles dels insectes que les pol·linitzen. Algunes varietats també imiten la textura i l'acabat brillant de les ales, i inclús les olors. Les felles dels insectes atrauen els seus mascles mitjançant uns compostos d'extraordinària complexitat anomenats feronomes. Aquestes substàncies són diferents en cada animal, a fi d'atraure només els mascles. Així doncs, els perfums de les orphys sovint s'assemblen als feronomes dels insectes que les polinitzen. Recents investigacions semblen confirmar que cada espècie d'orphys es troba especialitzada en un tipus d'insecte que la pol·linitza. És possible que aquesta fidelitat dels insectes eviti les hibridacions. Compta amb una varietat formada per dotze espècies, que són les següents: lupercalis, sphegodes, passionis, litigosa, arañosa, scolopax, apífera, lutea, insectifera,aymoninï, catalaunica, i speculum. Totes elles són encara localitzables.
Història
Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.
Bibliografia
DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.