Ofici de passador

Sant Adrià de Besòs

El riu Besòs ha condicionat la vida de la població adrianenca des dels primers assentaments a la població. El riu divideix en dos el terme municipal, i creuar-lo ha estat la problemàtica essencial per mantenir la comunicació, tant amb els mateixos veïns com amb les poblacions limítrofes. El primer cop que trobem esmentat l'ofici és en uns documents que daten del 1602, on s'especifica els rendiments econòmics generats d'aquests, la tercera part dels quals corresponien a l'Obra de l'Església, i la resta se'n beneficiaven als mateixos treballadors. Sabem que el col·lectiu de treballadors s'organitzava jeràrquicament per edats: els més grans s'encarregaven de les tasques de construcció i manteniment de les palanques, mentre que els joves eren els encarregats de carregar persones i mercaderies i passar-los d'una riba a l'altra. Són diferents les referències documentals que trobem que ens parlen de l'ofici. Entre elles, per posar un exemple, el 1789 el viatger Francisco Zamora en feia referència comentant "davant del lloc de Sant Adrià, en moltes ocasions de l'any acostuma a haver-hi una palanca, i una quadrilla de passadors per a les persones que han de travessar el riu Besòs, i aquest no té cap pont ni barca". La desaparició de l'ofici no es pot datar amb exactitud, encara que sabem que és l'any 1848 quan es construí el pont del ferrocarril, i al 1888 el de ferro, que enllaçava el camí Reial. Cal tenir en compte però, que les palanques de fusta foren un element quotidià fins ben entrat el segle XX.