Observatori antiaeri de Puig Aguilera
Castellolí

    Anoia
    Puig Aguilera
    625 m

    Coordenades:

    41.60508
    1.67079
    389239
    4606783
    Número de fitxa
    08063 - 190
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1936
    Estat de conservació
    Dolent
    En estat ruïnós.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08062A001000340000FP
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta de les restes d'un punt d'observació antiaèria de l'exèrcit de la República, situat al cim del Puig Aguilera, testimoni de la Guerra Civil Espanyola.
    Aquesta instal·lació militar, que va estar en funcionament entre els anys 1937 i 1939, formava part de la xarxa de punts d'observació que depenien de la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA).
    Es va construir a principis de la Guerra Civil, amb el propòsit de controlar tant el tràfic aeri com el de la carretera Madrid-Barcelona. Es tractava d'un enclavament estratègic per alertar d'ofensives aèries del front d'Aragó contra ciutats com Barcelona, Sabadell i Terrassa.
    Va ser objecte d'una intervenció arqueològica, l'any 2014, dirigida per l'arqueòloga Núria Cabañas, impulsada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona. L'estudi va permetre la documentació de l'edifici, que tenia una capacitat per a sis persones i comptava amb dutxes, lavabo, cuina i xemeneia. A la part alta, hi havia una gran terrassa.
    Tanmateix, es van recollir diverses beines de munició republicana de fusell, fabricades a Txecoslovàquia i restes d'artilleria, probablement procedents dels atacs franquistes que va haver-hi en la Serra de Rubió el dies 19 i 20 de gener de l'any 1939.
    Les restes d'aquesta instal·lació militar han patit durant anys contínues agressions, en forma d'espoli de materials, ensorrament de murs i pintades.

    Durant la Guerra Civil (1936-1939), la República va construir una important xarxa de punts d'observació antiaèria i de comunicació pels possibles perills que, en forma d'atacs aeris, podien abatre's sobre la rereguarda republicana. D'aquesta tasca de protecció del territori i de les persones, se'n va encarregar la Defensa Especial Contra Aeronaves (DECA).
    Aquestes instal·lacions militars estaven perfectament coordinades i connectades via telefònica.

    CABAÑAS, N. (2014). Memòria intervenció arqueològica. Departartament de Cultura: Generalitat de Catalunya.