Nucli d'Òrrius
Òrrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta del conjunt arquitectònic i urbanístic, de perímetre irregular, que conforma el nucli antic d’Òrrius.
Es va desenvolupar a redós de l'església parroquial de Sant Andreu, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers de perfil estret, amb edificacions entre mitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis. També són característiques diverses cases aïllades i algunes masies urbanes. La majoria presenten cobertes de teula àrab, a una o dues vessants.
Les façanes mantenen una composició generalment asimètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i una o dues finestres en la planta pis.
El parament de la façana acostuma a ser arrebossat i pintat de blanc, amb decoració molt austera.
En destaquen les cases del carrer del Pont núm. 1 i 2, de la carretera d’Argentona núm. 1 i 2, del carrer Sant Andreu núm. 1 i 2 i del carrer Major núm. 8, entre moltes d’altres.
Història
La història del nucli antic d'Òrrius és molt remota i es troba vinculada a la de l'església parroquial de Sant Andreu, a redós de la qual es va desenvolupar.
L’església de Sant Cristòfol s’esmenta ja a la documentació de l’any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre a Guadalt l’església de Sant Andreu d’Òrrius pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).
El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.
