Nucli de La Verneda
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Enmig d'un polígon industrials amb naus, benzineres i comerços resten testimonis arquitectònics de l'antic barri d'obrers de La Verneda construït al voltant dels anys 20 i 30 del segle passat. Es tracta dels carrers de la Mare de Déu de Montserrat, del Prat i de La Verneda, delimitats pel carrer de Jovellanos, al NO, i el carrer del Tibidabo i la Rambla de Guipúscoa al SE. Les cases es caracteritzen per ser de planta única, amb coberta a dues aigües, i amb el carener paral·lel a la façana principal. Acabades amb un petit ràfec. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les finestres i la porta d'accés. Les finestres s'obren a banda i banda de l'eix de la porta d'accés. Les llindes mostren decoració amb motius florals. No totes les cases han preservat el parament arrebossat i llis de la façana, ni han respectat les mesures originals de les finestres, ni els elements ornamentals. La divisió del domicili als plànols arquitectònics es presenta de la següent manera: els dormitoris principals es trobaven a ambdós costats de la porta principal, seguits d'un menjador a la banda dreta i d'un tercer dormitori a la esquerra. Dins de les casetes es trobà un pati que donava al lavabo i on hi era la cuina, que es trobava connectada amb el menjador principal. El carrer amb habitatges més ben conservats és el del Prat, on destaquen les cases dels números 1, 5, 13, 17, 19, 21, 23, 25, 6, 8, 14, 18, i 22. En el carrer de La Verneda, també destaquen les cases dels números 3, 5, 7, 11 i 23 i en menor mesura la del número 25. I en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, les cases amb els números 8, 10 i 12.
El barri de La Verneda s'anomena així perquè antigament hi havia un gran bosc de verns que envoltava el riu Besòs.
Història
Hi ha constància documental de dues peticions per a la construcció de dos grups de cases en aquest carrer: una és de 1927 i l'altra de 1928. En la primera, l'abril del 1927, Salvador Pagès Planell presenta una sol·licitud per a la construcció de cinc cases de planta baixa als terrenys de propietat del Marqués de Monsolís, situats al terme municipal de Sant Adrià, juntament amb els plànols del projecte, els quals van ser realitzats per Luís G. Colomer Ballot. El segon expedient és del març de 1928, quan se signà un informe conforme Pedro Pagès sol·licitava permís per a la construcció del grup de deu cases als terrenys del marquès de Monsolís presentant els plànols del projecte, realitzats per l'arquitecte Andreu Audet i Puig. La construcció s'havia de dur a terme en el termini d'un any. En ambdós casos, la Comissió municipal permanent de l'Ajuntament, del qual José Royo era alcalde, aprovava i estava conforme amb els dictàmens de l'arquitecte municipal, Joan Maymó, i de la Comissió d'Obres públiques municipals, concedint els permisos sol·licitats a Pedro Pagès i Salvador Pagès per realitzar el seu propòsit. Però amb la condició que s'havien de construir voreres a tota la part frontal dels edificis, amb una amplada de dos metres amb vorades d'arenisca i panots
Bibliografia
ASAB (1) UI. 12, exp 25. ASAB (1) UI. 11, exp 26.
