Nucli de la Gleva
Les Masies de Voltregà

    Osona
    La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà.
    Emplaçament
    Accés al km 69-70 de la C-17

    Coordenades:

    42.00349
    2.24052
    437105
    4650443
    Número de fitxa
    08117-54
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Annex II de la Revisió de les NNSS (15-11-2000)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    sí, IPA
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Natalia Salazar -ArqueoCat SL-

    El nucli de població format entorn el santuari forma part del terme municipal de Masies de Voltregà, i es troba a la part sud del mateix. A l'est limita amb el terme municipal de Manlleu i amb Santa Cecília de Voltregà a l'oest. Les cases que el formen són edificis, en general, de tres pisos, de murs de pedra. A la planta baixa s'hi sol obrir un portal recte, amb brancals de pedra aristada amb una llinda de pedra d'un sol carreu en la qual hi ha gravada la data de construcció de la casa (la més antiga és de 1735). Les finestres presenten les mateixes característiques que la porta, amb brancals de pedra aristada i llinda de pedra. La façana sol acabar amb una barbacana sostinguda per un embigat de fusta.

    Les primeres notícies que tenim del santuari de la Gleva daten del 1280. Cap als anys 1320-27 el santuari fou reedificat i al 1763-67 fou refet per l'arquitecte Josep Morató en estil barroc. Es tenen notícies de que al 1670 existien cases a redós del monestir i al segle XVIII es construí el nucli actual. Destaca el carrer del Marquès de Palmerola (antic camí ral), on es conserven la major part de cases del segle XVIII. Aquest carrer, abans conegut com a "carrer de dalt", comença al peu del Santuari i s'enfila fins un petit turó, el Puig de les Tres Creus. Al llarg del carrer, i durant el segle XVIII i principis del XIX, s'hi van construir una sèrie de cases, la majoria habitatges unifamiliars o petits comerços, d'estructura molt homogènia i totalment vinculats al santuari i al camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà (actual C-17).

    PLADEVALL, Antoni (1988). "Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià". Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 18-19. TORRENTS, C. (1982) "Nucli de la Gleva", Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].