Nucli de Castell de l'Areny

Castell de l'Areny

Malgrat que no es coneguin restes atribuïbles al Castell de l'Areny, aquest es creu que deuria estar ubicat en l'actual poble o en un indret molt proper. Les primeres referències al castell i a l'església es documenten al s. X. L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és esmentada l'any 905, en l'acta de consagració de Sant Jaume de Frontanyà. A finals del s. X l'església junt amb part de les terres de Castell de l'Areny devien formar part de les propietats dels comtes de Barcelona, ja que el 988 el comte Borrell de Barcelona amb el bisbe Sal·la d'Urgell i els canonges de Sta Maria de la Seu permuta uns alous al comtat d'Urgell per les esglésies de St Andreu de Sagàs, Sta Maria de Merlès, St Esteve de Pardinella i St Vicenç de Castell de l'Areny amb tots els seus termes i propietats (VVAA:1985). Una altra referència és en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del s. X o inicis del XI, en la que s'esmenta "castro adalasindo", donant testimoni de l'existència del castell.
Posteriorment, es coneixen algunes referències al lloc de Castell de l'Areny. El 1082 Bernat Radolf i la seva muller donen, en una compra-venda a Arnald i la seva dona, un tros de terra que tenen al comtat de Berga, al lloc dit "Vila-Fodes" al "Castro Adalasen" . El 1196 Ramon Galceran, dóna, per a ell i els seus successors, a Santes Creus i al seu abat, el lloc de Castell de l'Areny, amb pacte de no construir-hi cap forca dins del terme. El 1198, el rei Pere I atorga l'honor de Castell de l'Areny a Bernat de la Portella, essent testimonis el mateix abat de Santes Creus. Es creu que la donació no va prosperar ja que posteriorment no se'n té constància documental. No es coneixen més informacions en relació al castell, si que continuaria estant vinculat a la batllia de la Portella.
En la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga del 1312, es deixa constància de que l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny conservava el seu caràcter parroquial.
La majoria de cases del poble de castell es degueren construir entre els segles XVII i XVIII, moment de gran augment demogràfic generalitzat. En algunes de les cases del poble podem veure llindes amb dates del s. XVIII, segurament el moment de màxim desenvolupament arquitectònic del poble. Al finals del segle XIX es documenta que al poble vivien unes 23 persones i a les cases situades a l'entorn més proper unes 11 persones més (sense comptabilitzar la masia de les Cases).
Al 1889 hi ha un petit full amb diverses referències a pagaments industrials, hi ha anotat que la Torre, cal Blanc, Cal Pagès i Cal Sastre (no sabem si es refereix a Cal Sastre de la plaça o a Cal Sastre dels Cassons, situat en un altre veïnat) funcionaven com a taverna. Durant la primera meitat del s. XX hi ha notícia en els registres de matrícules industrials que hi havia alguns comerços al poble, és el cas de Cal Blanc i la Torra que consten com a botiga de comestibles. Mica en mica el poble es va anar despoblant, fins arribar un moment (entorn als anys 50) que va quedar totalment abandonat després de morir la darrera habitant. Durant uns anys el poble va estar despoblat, no hi vivia ningú. A inicis dels anys 60 un grup de deu socis van decidir comprar el poble i refer-lo, finalment el projecte va tirar endavant només amb dos socis, que van comprar el poble per allà el 1963. Es van anar reparar les cases i reconstruir-ne algunes, per tal de donar vida al poble van decidir fer colònies, el projecte va tenir èxit i avui dia encara és un lloc d'estada de grups de colònies. En un determinat moment, el projecte va quedar ja en mans de només un propietari. Més tard, també es va obrir el restaurant. Al llarg de la segona meitat del s. XX es va anar dotant de nous serveis i instal·lacions, la carretera vella, l'enllumenat i el telèfon es van inaugurar el 10 de setembre de 1972 per part del governador civil de la província, Tomàs Pelayo Ros. Més tard, arribaria la nova carretera en la configuració actual.