Nucli antic d'Olivella
Olivella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer de l'església envolta el temple de Sant Pere i Sant Feliu, al punt més alt d'Olivella, un promontori on aflora la roca natural. Juntament al carrer Major i el carrer de Sant Isidre conformen un conjunt arquitectònic heterogeni pel que fa al moment històric en què es van construir els habitatges, però amb certa harmonia en l'entramat urbà i en els materials utilitzats. Es tracta de cases majoritàriament entre mitgeres de planta baixa i un pis amb façanes de pedra. Darrera les cases hi trobem un petit pati. Molts interiors conservat l'embigat de fusta. El llenguatge arquitectònic és popular.
Han estat restaurades a l'últim quart del segle XX.
Història
El creixement demogràfic de la primera meitat del segle XVII, al qual no fou aliena la immigració francesa, féu que el 1625 la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu fou traslladada al solar del Castell Nou que serví de nucli a la formació de l'actual poble d'Olivella.
Bibliografia
CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.