Nucli antic de Montmaneu
Montmaneu
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Al Catàleg de Béns del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmaneu de l'any 2008 es proposava que el seu nivell de protecció fos BCIL, però no es va arribar a tramitar.
Descripció
El nucli de Montmaneu és d'estructura linial, format a l'entorn de l'antic camí ral de Barcelona a Lleida. Està constituït per cases entre mitgeres disposades a banda i banda del carrer, que a la part posterior tenien un pati o hort. Consta de dues petites places molt properes entre sí, una davant de l'església i l'altra més avall, que esdevenen el centre de la població. A la plaça Major hi ha dos passos porticats que comuniquen amb el carrer posterior. La majoria de les cases són de tres nivells d'alçat i dues crugies, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que s'hi conserven alguns portals adovellats a la part del centre, en bona part de les cases són d'arc escarser o d'arc pla arrebossat. Algunes cases com Cal Sant havien tingut el portal amb llinda de fusta. A nivell d'acabat exterior de les façanes, algunes es mantenen arrebossades i pintades amb colors terrosos, i en d'altres s'ha repicat per deixar la pedra vista.
Història
El nucli de Montmaneu es va construir en un emplaçament estratègic a peu de l'antic camí ral de Barcelona a Lleida. Estava defensat pel seu castell, que junt amb la parròquia es troben documentats al segle XI. El seu terme va passar a la jurisdicció reial el segle XIV, quan tenia 36 focs. Al segle XV el castell fou derruït, després de la guerra contra Joan II.
Tant el nucli de Montmaneu com el de la Panadella eren tradicionalment un lloc de parada, on els viatjants que transitaven pel camí ral reposaven, menjaven i hi passaven la nit. La descripció que se'n fa d'aquest tram de camí per part de personalitats que hi transitaven és com un lloc difícil, on el traçat era especialment tortuós i era força freqüent quedar-s'hi encallat entre tolls i pedres. Als afores de la població s'hi va construir el santuari de la Mare de Déu de la Creu, on els vianants demanaven protecció pel seu viatge.
A mitjans del segle XIX, el camí va canviar el seu traçat i va deixar de coincidir amb el carrer Major, tot i que a la Panadella es va mantenir. Això va suposar el tancament dels seus hostals, com el de la Parada i l'Urgell, pels quals s'havia tingut autorització reial almenys des del segle XVIII. Així i tot, en aquest moment es va iniciar un creixement urbà, que es va prolongar fins al primer terç del segle XX i que va suposar el moment més àlgid de Montmaneu a nivell demogràfic.
