Necròpolis de Sant Pere d’Ardesa
Rubió

    Anoia
    Muntanyeta de Sant Pere. Sud de Rubió
    Emplaçament
    BV-1037 agafar el camí de Torredenuça, passat Cal Cisco dels Plans el tercer a l’esquerra
    661

    Coordenades:

    41.63469
    1.581
    381811
    4610190
    Número de fitxa
    08185 - 56
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Modern
    Segle
    XI-XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Desconegut. No sa realitzat cap intervenció arqueològica
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Cultural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Rubió. Carrer Ajuntament, 0, 08719 Cal Rubió, Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    A la banda de tramuntana de l’església de Sant Pere d’Ardesa s’hi troba una zona erma i coberta de vegetació que acull l’antiga necròpolis de l’església. En aquest àmbit s’ha documentat una estela discoïdal decorada amb una creu en relleu. Aquest tipus d’element era emprat per senyalitzat inhumacions a la zona del cementiri i a Catalunya presenten una cronologia d’ús molt àmplia, que oscil·la des del segle XIII fins el segle XIX.

    Durant l’edat mitjana l’entorn de les esglésies era emprat l’espai protegir com a sagrera era utilitzat com a zona de necròpolis.

    Sant Pere d’Ardesa es troba situada dins l’antic terme del castell d’Ardesa, el qual és documentat per primera vegada l’any 989. La primera documentació relacionada amb l’església és de l’any 1082 en el testament de Bernat Ramon el qual deixa 10 unces d’or a l’església de Sant Pere d’Ardesa. L’any 1192 és dotada i consagrada.

    Inicialment va tenir funcions parroquials tal i com es constata en una llista parroquial del Bisbat de Vic d’entre els anys 1025 i 1050. A finals dels segle XIII – inicis del segle XIV deixa d’exercir funcions parroquials i passa a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Rubió.

    AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.

    AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l’Anoia. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la Veu de l’Anoia. Codorniu Arts Gràfiques.

    CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.

    VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat.