Necròpolis de la Païssa
Monistrol de Calders
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
De l'1 al 7 d'agost de 1983 es va dur a terme una intervenció arqueològica en una zona propera a la masia de La Païssa motivada pel fet que s'havia conegut el saqueig d'una sepultura a l'indret. Abans d'iniciar l'excavació eren visibles tres cistes, una de les quals havia estat visiblement remoguda.
Els treballs van permetre localitzar i excavar 11 tombes, tot i que segons els resultats de la intervenció es creu que l'extensió de la necròpolis pot ser molt més gran, arribant a tenir uns 960m2. El conjunt excavat es trobava molt afectat per l'acció de l'espoli i no es conservaven les cobertes de les tombes. El tipus de tombes identificat és de caixes de lloses, llargues i primes, en alguns casos amb base també de lloses; la majoria de planta rectangular, tot i que també algunes de lleugerament trapezoïdals, totes orientades est-oest. Es van identificar esquelets tant d'individus adults com infantils; moltes de les tombes havien estat reutilitzades, localitzant-se ossos disposats arrambats a la zona dels peus de la tomba. El nombre màxim d'individus per tomba localitzats era de tres. Van ser poques les tombes en les que es van localitzar inhumacions complertes i en bon estat. Les restes òssies han permès documentar un total de 15 individus. Únicament es va recuperar aixovar en dues tombes, una petita dena de collaret de pasta vítria i un fragment de cap d'agulla de bronze; l'escàs material trobat es pot deure a l'acció del saqueig. En les terres de farciment es va localitzar 53 fragments de material ceràmic de mides petites i molt erosionat, sobretot de pasta oxidant i coloració ataronjada; a més també de fragments de tegulae.
El 2002 en el marc del projecte de la UAB "Prospecció als Monistrols del Bages (Rajadel, Gaià, Monistrol de Calders i Monistrol de Montserrat), es va visitar el jaciment i es recuperaren uns fragments de ceràmica comuna romana, alguns d'alt medieval, alguns indeterminats i un fragment de ceràmica medieval, en aquest cas localitzat més a prop del mas.
Història
Els resultats de l'excavació, tant per la tipologia de cistes de lloses, com pel material recuperat van permetre concloure que es tracta d'una necròpolis d'entorn als segles VI i VII; la reutilització de les tombes s'hauria realitzat en el mateix període. Aquest tipus de necròpolis respondria a l'existència a la zona de nuclis d'hàbitat rurals.
Bibliografia
-DAURA, A.; GALOBART,J. (1983): "L'arqueologia al Bages (II)". Les Fonts, Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 6, pàg. 86-87. Manresa: Col·legi de Doctors i llicenciats.
-DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J. (1995): L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.
-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
-GIBERT REBULL, J. (2011): L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, director: Ramon Martí Castelló; Universitat Autònoma de Barcelona.
-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
-ROIG I DEULOFEU, A.; ROIG I BUXÓ, J. (1996): "La necròpoli de la Païssa (Monistrol de Calders): El poblament d'època visigòtica al Bages (segles VI-VII)", a Dovella, número 51, p. 41-47.