Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
Polinyà
Ubicació
08201 Sabadell
Coordenades:
Classificació
Descripció
Alguns dels fossils recuperats dels jaciments paleontològics de Polinyà es troben avui dipositats al fons del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Aquest institut és és l’hereu d’una llarga tradició de recerca sobre vertebrats fòssils a Catalunya, establerta i posteriorment consolidada per l’il·lustre paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont-Pairó. Es tracta d’una fundació, creada el novembre de 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, que va prendre el relleu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l'any 1969.
Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.
El Museu de l'ICP compta amb dues exposicions. A la planta baixa, l'exposició permanent interactiva "Avui investigues tu!" que permet a l’usuari convertir-se en un paleontòleg, reproduint quatre investigacions reals de l’ICP. A la primera planta del museu s’hi poden trobar les exposicions temporals. En d’altres sales del museu es pot veure com és un laboratori de restauració de fòssils i audiovisuals que recreen els paisatges de fa 66 milions d'anys, quan el que avui són els Pirineus era una zona poblada per dinosaures.
Història
Miquel Crusafont i Pairó (Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983), va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.
Es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi Los jiráfidos fósiles de España. Va esdevenir catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona. També va ser professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona.
La seva recerca va començar a difondre's amb els treballs del Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural durant el període 1933-1934. Aquests treballs obririen els seus camps de recerca: estudi dels vertebrats fòssils, del Miocè, el Miocè a Catalunya, i el Terciari i Quaternari ibèric.
Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre d'altres indrets.
