Monument a Antoni Torrent
Arenys de Mar

    Maresme
    Riera del Pare Fita, núm. 67
    Emplaçament
    Asil Torrent

    Coordenades:

    41.584912877014
    2.545698992908
    462132
    4603791
    Número de fitxa
    08006 - 335
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1897
    Josep Montserrat i Portella
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada accessible
    Siresa
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Escultura de cos sencer, en bronze, d'Antoni Torrent i Carbonell, fundador i mecenes de l'Asil homònim. Està situada damunt un gran pedestal de pedra, decorada i amb les tres inscripcions. Duu un vestit de l’època, un bastó a la mà dreta i un barret de copa a la mà esquerra. El nom del fundador a la cara frontal del pedestal sembla la seva rúbrica. "Antoni Torrent y Carbonell". A la cara lateral dreta: "PARA MAYOR GLORIA DE DIOS / BIEN DE LA ANCIANIDAD / DESVALIDA Y ORGULLO DE ESTA / HERMOSA Y CARITATIVA VILLA / FUE INAUGURADA / ESTA CASA ASILO / EN 7 JULIO 1897". A la cara lateral esquerra: "EL CONSULEO Y ALEGRÍA QUE / PROPORCIONAS AL VISITAR / ESTA CASA TE DIGNIFICA / COMO BUEN CRISTIANO / HAZ POR AYUDAR EN LO QUE / TUS MEDIOS PERMITAN AL / SOSTENIMIENTO Y GRANDEZA / DE ESTA SANTA MISIÓN / DIOS Y LOS POBRES / DESAVALIDOS TE LO ESTIMARÁN ". A la cara posterior del pedestal: "FUNDADOR / DEL  ASILO / DE / ANCIANOS / DESVALIDOS / 1833 +1898".

    Va ser obra de Josep Montserrat i Portella (Barcelona 1860-1923), un dels principals exponents del realisme escultòric a la seva època.

    L’indià Antoni Torrent i Carbonell (Arenys de Mar, 1833-1898) va fer construir el 1897 aquest asil d’ancians i creà un patronat de pobres de la vila. A poca distància, es troba l’hospital fundat per Josep Xifré i Casas, un altre negociant enriquit amb el comerç amb Cuba i els Estats Units, amb qui Torrent va començar a treballar abans de construir una xarxa de negocis a Amèrica i a la resta de l'Estat. 

    Gran edifici construït amb finalitats assistencials amb una arquitectura pròpia d'aquestes construccions de principis de segle XX i que es reprodueix en edificis destinats a escoles en molts altres municipis. El cos principal és rectangular, té la façana orientada a migdia i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.

    BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.

    BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar;  Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.

    BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.

    PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.