Montví de Dalt
Moià

    Moianès
    A poc més de 2 Km al nord de la vila. Ctra. BP-4313 a L'Estany.
    Emplaçament
    A la banda dreta de la carretera hi ha l'indicació. A sobre d'un canvi de rasant..

    Coordenades:

    41.8247
    2.09661
    424978
    4630708
    Número de fitxa
    08138-96
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 08137A013000740000IY
    Autoria de la fitxa
    Cristina Casinos

    Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants amb ràfec de quatre filades (teula, i tres de rajola) i dos fumerals d'obra nova situats a llevant de la teulada. A la façana sud del cos original hi ha afegit un de planta rectangular amb dos pisos, el segon del qual el forma una galeria porxada amb quatre arcs de mig punt i columnes de secció cilíndrica amb semicercles de ceràmica. Aquest edifici, un pis més baix que el nucli original, té teulada a dues vessants amb tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). A la façana de llevant hi ha restes d'una façana d'un cobert que hi havia annexat a tramuntana.
    No s'observa cap inscripció en tot l'edifici.
    A l'interior es conserven dos arcs rebaixats de grans dimensions i gran part del paviment de rajola ceràmica en quadrícula.
    Un dels accessos a l'edifici (façana de ponent) que dona pas a les sales distribuïdes per aquests arcs també ens dirigeix a una petita sala, a mà dreta, on encara es conserva un forn.
    L'accés nou a la masia es realitzarà per la façana de tramuntana, on hi ha una escala de pedra i on es troba un petit abeurador de font amb forma de cara d'angelet (de factura gòtica).
    A uns metres a l'est de la masia es troba l'antiga pallissa totalment refeta que actualment és un habitatge.

    s. XVII.

    Des del s. XVI n'és la propietària la família Carner. Durant el s. XVII es fan servir dos noms per anomenar el mas: Montví del Pla o Carner i Montví de Dalt.

    Tarter i Fonts, R(2007), font oral.
    Ubals i Picanyol, D ( 2001); " Les Masies de Moià ". Pàg. 108. Moià.