Montverdor
La Pobla de Lillet

    Berguedà
    Zona nord-est. Prop de la carretera de la Pobla a Ribes
    Emplaçament
    A uns 6km de la Pobla cap Ribes, trencall a la dreta, seguir uns 300m i a la bifurcació cap la dreta

    Coordenades:

    42.24033
    2.01959
    419111
    4676926
    Número de fitxa
    08166 - 49
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08165A003000820000GG
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    La casa de Montverdor està situada en una zona elevada per sobre del rec de la Muga i del riu Arija. Les diferents construccions que conformen l'actual casa estant situades al peu (costat est) del turonet que s'aixeca al costat mateix de la casa. De fet, dalt d'aquest turó hi ha les escasses restes que queden de l'antiga casa de Montverdor; els materials de la qual, bàsicament la pedra, es van fer servir per construir la nova casa a la part baixa del turó, fent-la més accessible. La casa actual és de planta rectangular, formada per planta baixa, dos pisos i planta sotacoberta (golfes), i és de teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que obra al sud. El ràfec de la teulada és ornamentat amb una combinació de rajoles pintades en blanc, formant una decoració triangular, i teules. Les obertures de la part de la casa del segle XIX són senzilles. La casa es va construir el 1885 i fa pocs anys s'hi van realitzar importants obres, entre les quals una ampliació pel costat sud, construint una nova façana, i modificacions en les obertures de la façana de llevant. Al costat est de la casa hi ha el pou i la bassa, i a la part del darrera de la casa el paller, de dos nivells i coberta a un sol vessant, en la seva estructura s'hi observen diferents fases constructives.

    Al fons de la vall, en la zona propera a on s'uneixen les aigües del Rec de la Sois amb el riu Arija, hi ha la casa de la teuleria de Montverdor.
    La fotografia en blanc i negre, la número tres, és dels propietaris de la masia de Montverdor.

    La casa de Montverdor està documentada des d'època medieval, la primera notícia és de finals del segle XII, en el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet. Pere morí el 1174, i entre les seves deixes testamentàries dóna a l'església de Santa Maria de Lillet, el seu cos i el delme de la vila de Merola, a més d'aquest mas Montverdor, junt amb el de Carbonells de Vilacorba, Quasta i Chod, i altres béns (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,46,356).
    Al 1388, figura "Petrus de Muntbardo" entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Al fogatge de 1553 apareixen les referències de "Jaume Monbordo" i "En Domenjo sta al mas de Monberdo" (IGLÉSIES:1979:461). Uns anys més tard, en un document del 1573, Montverdor consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). No coneixem més notícies del mas ja fins al 1856, en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32" (ACBR), on apareix la casa "Mombardo" .

    BOIXADER, P. (1997: 34-36): "Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet". L'Erol, núm. 53, primavera 1997.
    IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
    ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.
    SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.