Moneda ibèrica del Fons del Museu de Granollers
Cànoves i Samalús

    Vallès Oriental
    C/ Anselm Clavé, 40. 08401 Granollers
    353

    Coordenades:

    41.69402
    2.35292
    446154
    4616007
    Número de fitxa
    08042 - 90
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Col·lecció
    Ibèric
    Segle
    II-I aC
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya
    Autoria de la fitxa
    Marc Guàrdia i Llorens

    Moneda ibèrica en bronze de la seca de Lauro que pertany a la col·lecció arqueològica del Museu de Granollers, provinent de l'antic "Tresor de Cànoves". Sota la nomenclatura del "Tresor de Cànoves" es coneix un tresor numismàtic de monedes de bronze ibèriques trobat casualment en el terme de Cànoves. El lot estava format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. El lot complet passà a mans privades i al mercat de col·leccionistes. El treball de Leandre Villaronga va poder identificar i realitzar calcs de la majoria de les monedes trobades. Concretament es localitzaren 5 monedes d'Ausesken, 5 de la seca d'Eusti, 3 d'Iltirkesken, 1 de Laiesken, 1 d'Ilturo, 5 que no es van poder consultar, i 21 de la seca de Lauro.
    Concretament es tracta d'una unitat de bronze, on a l'anvers hi apareix un cap masculí a la dreta amb mantell i darrere ceptre; al revers genet amb palma i a l'exerg la inscripció en caràcters ibèrics LAURO. El seu diàmetre màxim és de 26 mm.

    Aquesta moneda pertany al fons del Museu de Granollers, amb el número d'inventari MDG-7295, i fou una donació d'Emili Ramon i Valls. En el fons del Museu hi ha d'altres monedes de la seca de Lauro d'altres procedències. Les fotografies pertanyen al Museu de Granollers.

    Aquesta troballa s'efectuà als anys 60 del segle XX, quan uns treballadors que feien tasques de neteja d'un bosc proper al Molí de Can Ribes, a l'aixecar un munt de pedres, van trobar agrupades un lot de monedes de bronze. El fet que estiguessin agrupades tal vegada respongués a que es trobessin en una bossa.
    L'ocultació d'aquest tresor s'ha datat entorn de l'any 100 aC, i s'ha relacionat amb una ocultació deguda a la invasió per part dels cimbris (104 aC) a causa d'aquest període d'inestabilitat.
    Alguns estudis apunten la hipòtesis que la seca de Lauro estigués en el terme municipal de Cànoves i Samalús, concretament al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús.
    Aquesta moneda fou donació d'Emili Ramon Valls.

    ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): "La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)", Ampurias, núm. XXIX, pàg. 135-194.
    GUÀRDIA, M. (2013): "El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús". Vallesos. Gent, terra i patrimoni, pàg. 114-116.
    LLORENS, M.M. i RIPOLLÈS, P.P. (1998): Les encunyacions ibèriques de Lauro. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Ajuntament de Granollers.