Molina de la Peçola
Vilada
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Actualment la infraestructura resta enrunada. Es troba a la riera de Vilada, en un indret força pla, que permetia embassar l'aigua amb facilitat. L'edifici en qüestió es troba a la riba dreta. Actualment només en resten alguns fragments dels murs, corresponents, alhora, amb part dels murs de la resclosa. Pensem, per tant, que solament alguns dels murs eren de pedra i que la resta de l'estructura era composta per posts de fusta, amb una coberta que protegia els aparells de la intempèrie. La resclosa era de pedra per la part de ponent, la més propera a l'edifici, però la resta era de fusta i devia tenir una alçada bastant considerable, segurament de més d'1,5 metres. Així es dedueix dels forats excavats a la roca que travessen tota la riera. N'hi ha uns vuit i són d'uns 20 a 25 centímetres quadrats per uns 30 de profunditat. Són molt ben excavats i polits. En alguns encara hi ha fragments de les posts que s'hi van estampir. A aquestes posts verticals s'hi col·locaven taulons, llistons i lloses de forma perpendicular que dotaven la resclosa d'una gran consistència. En aquest lloc s'aprofitava la força de l'aigua per serrar fusta, però a banda dels elements descrits, a la pocs metres a la llera oest de la riera, s'observa encara les restes d'una gran bassa completament coberta de vegetació. De fet, la vegetació dificulta molt l'accés a l'indret.
Seria interessant netejar una mica la vegetació per poder obtenir una planimetria i unes fotografies d'aquestes restes, uns dels pocs testimonis al municipi de l'anomenada tecnologia medieval.
Història
El 27 de maig de 1439, Guillem de la Canaleta, de Sant Sadurní de Malanyeu va haver d'acudir a la justícia baronial per poder cobrar 49 sous 6 diners que havia deixat a Pere Joan Peçola "per "operare et edificare dictum molendinam [...] quod possit serrare", és a dir, per poder obrar i edificar dita molina, que pogués serrar. No hi ha dubte, que el topònim "molina", fa referència a infraestructures creades per tallar fusta i no per moldre. Segurament des d'aquesta data la molina s'utilitzà per treballar i tallar fusta, primer del mas Peçola, aleshores molt ampli, i posteriorment d'altres finques. Durant els segles XVI-XVIII les referències a la molina són poques, però segur que seguia funcionant, encara que cada vegada menys. Al segle XVIII, com la resta de les propietats dels Peçola, passà a mans dels Piques de les Eres de Vilada. Segurament va ser a finals del set-cents que la molina va deixar de funcionar, coincidint amb una època de restriccions en la tala de fusta a la zona per part de les autoritats borbòniques. Aleshores apareix en molts capbreus, però ja només com a punt de referència o com a límit en algunes descripcions espacials. Tot fa pensar que llavors ja no funcionava i les instal·lacions es van anar degradant.
Bibliografia
SOCA (en curs: s. p).
