Molí d'en Sala
Monistrol de Calders
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Molí d'en Sala està conformant per diferents edificis totalment reformats per destinar-los a turisme rural, de conjunt de construccions destaca l'edifici central que corresponia al casal moliner, seria l'edifici del molí vell, aquest compta amb una construcció annexa, i també hi ha un tercer volum, que havia conformat un molí de dimensions molt menors . Aquest edifici, fins a nivell de forjat de la planta primera, mostra els murs i diferents elements arquitectònics originals; es tractava d'un edifici de tres plantes. Així, podem veure diverses de les seves finestres conformades per llindes de pedra plana monolítica, amb carreus als muntants i ampits de pedra, tot de peces més o menys ben tallades; els murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulats, amb peces més ben desbastades als angles. L'element que més destaca és l'obertura del carcabà, feta en volta de canó de pedra i en el que avui dia encara hi podem veure que estava dividit en dos espais, segons expliquen perquè disposava de dues sortides d'aigua corresponents a dos rodets que feien moure dues rodes diferents.El casal moliner a més dels edificis complementaris, conserva tot un seguit d'altres elements vinculats al molí, com són la gran bassa i pou, avui dia reformada i reconvertida per a altres usos més lúdics relacionats amb la casa de turisme rural. De fet, no és una bassa, sinó que compta amb dues basses i els canals fins al molí corresponent.
Entorn a 400 metres aigües amunt de la riera de Sant Joan trobem la resclosa i l'inici del canal que porta l'aigua cap a les basses del molí. A tocar de la base de la presa es pot observar en la mateixa roca diversos forats de planta circular, corresponents al testimoni de l'antiga presa del molí.
Història
Les referències documentals al molí es remunten a finals del segle XII, concretament al 1192; època en que el molí era propietat del mas Sala Abadal. Posteriorment formà part de la masia Rubió, tot i que posteriorment en deixaria de formar part encara que mantenint alguns drets sobre el mateix. Al 1500 va passar a mans dels Sala, que li donaren el nom que ha rebut fins l'actualitat. Consta que va estar en funcionament fins poc després de finalitzar la Guerra Civil; entorn als anys 80 del segle XX es trobava sense ús, per bé que a les basses es va instal·lar una piscifactoria de cria de truites de riu, però que no va tenir èxit. Els darrers anys els edificis del molí i els elements que en formen part han estat reformats i alguns ampliats, actualment són destinats a turisme rural.
Bibliografia
-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
-GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.
