Molí de vent del passeig Ametller – riera de Can Llunell

Sant Cugat del Vallès

Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics. Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió. Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix. El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent. Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.