Des del 1078 ja es documenten a Vallcàrquera les "aquis et descursine erarum et molendinos" i, més concretament, el mas Caprec, el nom del qual delata el seu encapçalament al capdamunt del rec de derivació de l'aigua que feia anar el molí de Roquerol, situat jus sota el mas "ipso manso de Cabreger et molinum subtus de Rocherol". El mas "Caprech" es torna a documentar el 1306 i 1540; en aquesta última data, el mas ens apareix aprop d'un mas rònec anomenat justament "Molner" i que hauria estat la residència del moliner. Des de l'any 1448 Pere Puig poseeix una peça de terra situada al lloc dit del Molí "loco vocato de molendino" termenant amb honors del mas Dosrius, un alou de l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera i el molí mateix. Les restes d'aquest molí encara es poden trobar actualment a Vallcàrquera, poc abans d'arribar a l'església de Sant Pere, fent referència al Molí de Vallcàrquera o de Can Xicola. Els molins que, de fet o de dret, constituien monopolis dels senyors, proporcionaven a aquests beneficis directes derivats dels dets i obligacions de multura, i al mateix temps eren uns eficaços sistemes per controlar la producció total de cereals lligada amb altres rendes proporcionals. El volum de la renda capturada a través dels molins fariners hidràulics era tan gran, en general, que va permetre sovint l'enriquiment dels quals tenien els corresponents establiments senyorials. La funció dels molins en l'ordre feudal, és a dir, en l'expropiació regular de la producció, explica les destruccions de què eren objecte en cas d'aixecament pagès i també el paper normalment negatiu reservat als moliners en les tradicions i llegendes populars. Al llarg de l'època moderna el molí continua apareixent a la documentació i també serà citat per Madoz, P: "La fertiliza la riera del Congost que cruca el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas". Aquest molí hidràulic va produir als anys 20 del segle X, per primer cop electricitat.