En la documentació antiga es parla de l'existència d'un molí blader, al lloc anomenat Farraginal, prop del castell, que s'ha anomenat Molí de Malgraner i el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt de l'any 1997 el va assenyalar com a àrea d'expectativa arqueològica. S' esmenta la presència d'uns vestigis relacionats amb una construcció de planta quadrada, sense que s'hagi dibuixat cap planta ni tan sols una fotografia.
La zona que marca el Pla Especial, actualment es troba del tot inaccessible i cobert de vegetació (canyes, bardisses, etc) i brutícia, cosa que fan del tot impossible localitzar aquest element. No obstant això, s'ha pogut detectar un seguit de parets de més de tres metres d'alçada en alguns indrets, que neixen arrant mateix d'un salt d'aigua de pedra granítica amb un desnivell de gairebé dos metres i mig d'açada. Al racó, a mà dreta, hi ha la boca d'una mina, sense portella, d'uns 70 cm d'alçada màxima i 60 cm d'amplada, en molt bon estat de conservació com es constata en els 10 primers metres fins arribar a un revolt a mà dreta. Aquest tram de l'entrada està reforçat, al costat dret, amb pedra i amb fileres de maons, al costat esquerre i collat amb morter. El sostre està recobert per maons plans de 40 x 40 cm disposats de forma piramidal. En arribar al revolt, està excavada en el sauló. Des de la boca de la mina fins on els testimonis orals esmenten una bassa de grans dimensions hi ha una trentena de pases.
