Molí de Dalt
Santa Maria de Miralles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antic molí fariner de planta quadrada, amb paraments de carreuons mitjans ben treballats, orientat al N-NO. Presenta al SE un seguit de construccions adossades posteriorment, en forma d'ela, de dues plantes, que actualment serveixen d'habitatge. Al SO també presenta, a la part posterior del molí turriforme, un altre cober adossat, per a garatge. La teulada del molí, d'una sola pendent, està inclinada en direcció N, i presenta coberta de teula àrab. Al costat O. Hi ha adossada una petita absidiola semicircular i amb teula àrab. La porta, que no és l'original, està a l'edifici adossat, al costat sud est i presenta una llinda de fusta.
S'ubica a la dreta de la Riera de Miralles. Es el primer de la sèrie de molins fariners de la Riera. El que havia estat la bassa, actualment desapareguda, està plantada de pomeres. Es veuen restes de la canal de sortida del molí cap a la riera, excavada al sól. Hi ha un corró a l'entorn. No s'ha pogut entrar a l'interior. Hi ha notícies de que es conserven part de les estructures de l'antic molí. Així ho afirma el rètol que hi ha a l'aqüeducte del rec (fitxa 44), en el que s'afirma que al Molí de Dalt es conserva perfectament l'habitage superior dins la torre, i a sota, la dependència amb la mola.
Història
El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica el Molí de Dalt amb el nom de El Molí Vell (segons el Catàleg de Masies). El Mapa IEG de 1914 també hi apareix (com a molino). Però la seva fundació, com a molí fariner, es podria remuntar fins al segle XVI.
En el capbreu de 1522, el Molí de Dalt és declarat per Antoni Estalella, en el de 1649, per Jaume
Palau, i en el de 1682, per Francesc Morgades. Corresponien a aquest molí uns quaranta jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també pagaven els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen cinc sous de benefici a Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim.
Els molins de Dalt, del Mig i de Baix van formar part de la finca de Mas Françola, i al llarg dels anys van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). Però el Moli de Dalt devia pertanyer al Mas de Cal Morgades (fitxa 17), abans Mas Stalela.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26447 (Rev. 1991).
HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016
Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials
