La masia de can Còdol està documentada des del segle XVI. En la capbrevació de 1727 el seu propietari, Josep Còdol, declarava que tenia un molí fariner "de molt temps constituït", que estava situat a la part de ponent de dit mas i "distant de aquell algun tir de bala, poch més o manco". Es tracta d'aquest molí, que degué reformar-se, almenys les estructures del mecanisme interior, l'any 1778, segons indica la incripció que hi ha al bancal. Una mica abans s'havia construït un segon molí, aigües avall, ja que Isidre Còdol, successor de Josep, va aconseguir l'any 1766 un establiment del marquès de Castellbell amb la facultat de construir un altre molí fariner aprofitant "el agua del otro molino y de la fuente de dicho Còdol" (VALLS i PUEYO: 1994). El cens que havia de pagar l'amo del nou molí era una "gallina grossa". Els molins amb bassa rodona són més rars que els de bassa rectangular, i solen més més antics, del segle XVII o anteriors.
