Molí de can Còdol Vacarisses

Vallès Occidental
A prop de la masia de can Còdol, al sector nord del terme
De can Còdol, camí a S uns 180 m. Després trencall a l'esquerra i corriol a dreta fins la riera

Coordenades:

41.61985
1.90867
409082
4608145
08291-145
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVII-XVIII
Regular
Entorn envaït per la vegetació. Pintades amb grafits a l'interior del molí.
Legal
Normativa del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Fàcil
Sense ús
Privada
08291A016000020000EY
Jordi Piñero Subirana

Molí fariner situat al costat de la riera de can Còdol o de Sanana, a uns 200 m de la masia de can Còdol. Consta de gairebé tots els elements característics. A la part posterior té la bassa: una construcció de planta quadrada amb una cavitat interior de secció circular, d'una gran profunditat. La part superior és revestida amb carreus ben escairats. El molí pròpiament és una construcció de tamany mitjà, de planta més o menys quadrada. Té una entrada lateral amb arc adovellat. A la cambra interior, que està coberta amb una magnífica volta de canó, queden vestigis del mecanisme del molí: un bancal on hi ha col·locada la pedra inferior de la mola, mentre que la superior ha desaparegut. A un nivell soterrani, s'observa l'arc del forat de sortida del carcabà, el qual ha quedat parcialment cobert de terra i pràcticament tapat. No s'aprecien vestigis del rec, que havia de conduir l'aigua des de la resclosa que hi ha uns 100 m més amunt fins a la bassa.

Inscripció en el bancal de suport de la mola: "1778"
Situat en terrenys del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

La masia de can Còdol està documentada des del segle XVI. En la capbrevació de 1727 el seu propietari, Josep Còdol, declarava que tenia un molí fariner "de molt temps constituït", que estava situat a la part de ponent de dit mas i "distant de aquell algun tir de bala, poch més o manco". Es tracta d'aquest molí, que degué reformar-se, almenys les estructures del mecanisme interior, l'any 1778, segons indica la incripció que hi ha al bancal. Una mica abans s'havia construït un segon molí, aigües avall, ja que Isidre Còdol, successor de Josep, va aconseguir l'any 1766 un establiment del marquès de Castellbell amb la facultat de construir un altre molí fariner aprofitant "el agua del otro molino y de la fuente de dicho Còdol" (VALLS i PUEYO: 1994). El cens que havia de pagar l'amo del nou molí era una "gallina grossa". Els molins amb bassa rodona són més rars que els de bassa rectangular, i solen més més antics, del segle XVII o anteriors.

FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 169
FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 79-80
FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 40-41
VALLS i PUEYO, Joan (1994). "Còdol, un topònim vacarissenc (I)", Balcó de Montserrat, núm. 308 (abril)