Mobiliari de l'interior de Can Tija
Sant Quirze de Besora
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de taules i cadires conservades a l'interior de la casa de Can Tija. es conserva una taula de tipus barroc de fusta de cirerer sostinguda per quatre posts o potes amb la clàssica forma de "pota de lira" en casdascún dels extres i travessar central. Té unes mides de 2,5 x 1m d'amplada. També hi ha un conjunt de 4 cadires amb respatller de cuir i entapissada amb pell amb motius geomètrics (una àguila) i annexada a les quatre posts mitjançant tatxes de llautó. Es conserven un total de quatre cadires. A la casa hi ha altres peces de mobiliari com és el cas d'un piano de paret i restes d'alguna arca. Semblen correspondre als objectes que pertanyien a la família dels Rierola. Semblen datar del segle XVIII o XIX.
Història
La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM ."llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i "carta sobre el Mostassaf" anys 1784-1785 i AMSQB "Fons Rierola" 1818-1960 carpeta 1-7 i "Testament de Joan Campàs". Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a "testaferro" de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el "cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862", la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21" per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a la inscripció núm. 122 especifica els béns d'aquesta família Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una piza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 i per un valor de 120 cèntims (AMSQB. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)
Bibliografia
SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III
ACM. Carpeta 17 plec 2 "registro de vesanas de los años 1828-30". "demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma" 1830.
AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.
AMSQB. Fons Rierola 1828-1960. "Testament de Joan Campàs". Carpetes 1-12
