Miravalls Collsuspina

    Moianès
    Pla de les Lloses
    Al nord-oest de l'església de Sant Cugat de Gavadons
    1030

    Coordenades:

    41.84943
    2.17094
    431177
    4633391
    08070-21
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    XIX
    1808
    Bo
    Legal
    NNSS, 30/3/2006. PEU Cat. Masies, 27/5/2013.
    Fàcil
    Residencial
    Privada
    001201700DG33C
    María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

    Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de pedra, amb cantoneres ben tallades. La porta principal és d'arc rebaixat i es troba al centre de la façana, flanquejada per dues finestres. Davant la façana es forma un pati que queda tancat amb un cobert a migdia i altre a llevant, i al que s'accedeix per ponent. Es tracta d'un edifici relativament modern, però que conserva l'estructura i característiques d'una masia senzilla de la zona.

    El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny.

    El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com 'El Castillot'.

    AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244.
    Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
    Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990.