Mirallà
Muntanyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat com a estable del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta, que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i no presenten cap element rellevant.
Història
Mas situat entre la parròquia de Sant Esteve Múnter i la de Muntanyola, al peu de la muntanya i en una zona de plana. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la Riera de Múnter. Com assenyalava Madoz: "entorno situado en el llano, con buena ventilación y clima saludable. Tiene 30 casas, y una iglesia parroquial dedicada a San Esteban, servida por un cura de primer ascenso. El municipio de Múnter confina con Malla, Tona y Montañola. El terreno es de mediana calidad; la parte montuosa está poblada de arbolado; le cruzan varios caminos locales, y la carretera de Vich a Manresa. Producción de trigo, maiz y legumbres, cría de ganado y caza de diferentes especies. Población de 48 vecinos, 434 almas", cap el 1848.
Bibliografia
MADOZ, P. (1985)."Articles sobre el Principat de Catalunya" a Diccionario geografico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Ed. Curial: 153-167.
