Mines de Fígols/Mines de "Carbones de Berga SA"

Cercs

La informació de què disposem sobre els orígens de la mineria al terme de Cercs és poca i poc documentada. Hi ha indicis que els anys 1850 i 1851 s'explotaven una pedrera i una mina de carbó. La documentació sobre les concessions d'explotacions de mines comença l'any 1864 i l'any 1865 es va crear la Prefectura del Districte Miner de la província de Barcelona. No obstant, a Cercs l'any 1861 es va fer una concessió per explotar la mina "Concepción" (o "Conchita") i l'any 1863 l'empresa "la Carbonera Española", constituïda l'1 d'agost del mateix any, va comprar la concessió d'explotació de 25 mines dels termes de Cercs, Fígols i Sant Julià de Cerdanyola. Hi ha constància que en aquest moment s'explotaven dues mines a Cercs: la de la font del Rei i la del Galló. El problema d'aquestes primeres explotacions era la manca d'un sistema de transport que acostés el carbó extret a les zones on hi havia demanda d'aquest mineral, situació que es va solucionar entre 1868 i 1871 amb la construcció d'un tramvia de sang entre Berga i el santuari de la Mare de Déu de la Consolació. A partir de 1872 "la Carbonera Española" va començar a explotar les mines properes a aquest santuari.
La procedència de la gent que va treballar a les mines és molt variada. En els inicis (segona meitat del segle XIX) hi treballava gent de la mateixa zona, poc avesada a aquest tipus de feina que per a ells, majoritàriament pagesos, era una novetat. Amb l'arribada de l'industrial basc José Enrique de Olano l'any 1895 varen arribar també facultatius de mines, topògrafs i personal tècnic qualificat i els primers miners d'ofici procedents de la conca minera d'Astúries. Aquests començaren a ensenyar als treballadors locals l'ofici de miner. Val a dir que mentre l'escola minera de Mieres (Astúries) funcionava des de l'any 1845, la de Catalunya, a Manresa, no es va crear fins l'any 1942.
A començaments del segle XX varen començar a arribar treballadors de la zona minera de Terol (Mequinensa, Utrillas, Alcorisa, Andorra, Turón), especialment durant els anys de la Primera Guerra Mundial quan la demanda de carbó va créixer per la neutralitat espanyola davant el conflicte armat.
L'any 1911 José Enrique de Olano va fundar l'empresa "Carbones de Berga SA". Aquesta societat va donar l'impuls definitiu a l'explotació de les mines del sector de la Consolació fins el seu tancament l'any 1991.
En la dècada de 1930 alguns treballadors del carbó de l'Alt Berguedà es varen desplaçar cap a les mines de potassa del Bages, on es treballava millor i es cobrava més, i el seu lloc fou ocupat per nous immigrants procedents de Múrcia i Almeria.
Acabada la Guerra Civil varen arribar nous miners asturians que fugien de la repressió política i entre 1950 i 1970 van arribar sobretot gent provinent d'Andalusia. Finalment, després de la construcció de la central tèrmica i de la presa de la Baells, treballadors estrangers, del Magreb primer i polonesos i d'altres països de l'Europa de l'Est després, varen treballar en els últims anys de les mines.
El dia 3 de novembre de 1975 hi va haver en la mina Consolació el segon accident més important de tot el Berguedà i el més important de les mines de Cercs, amb el resultat de 32 miners morts.
La "Ley de Policía de Minas (y reglamento para su aplicación)" de 15 de juliol de 1897 prohibia el treball de dones de qualsevol edat i de nens menors de 12 anys a l'interior de les mines. Mentre la prohibició es va seguir per a les dones, no fou així per als nens que aprenien l'ofici de miner des de ben petits. Això convertia la mineria i les seves colònies en un món generalment masculí, però on les dones tenien un paper important; la majoria, a més de fer-se càrrec de les feines domèstiques aportaven un sobresou important a l'economia familiar treballant en altres feines, com la neteja i classificació del carbó en el rentador, com a personal administratiu o de servei domèstic d'enginyers i capatassos o triant carbó enmig de la muntanya de runam.