Mines de Bauxita

Mediona

A l’exposició Universal de Paris del 1855 es van exhibir barres d’alumini junt amb les joies de la corona de França. L’alumini era considerat un metall rar. A finals del mateix segle es va inventar un procés que permetia l’obtenció de l’òxid d’alumini a partir de la bauxita i el seu ús s’ha generalitzat, en la construcció, en la fabricació d’envasos, d’automòbils, d’avions, i en la fabricació del paper, com a pigment o per fabricar abrasius, entre altres.

El 1918 el Dr M. Faura i Sans a Naturalesa, origen i edat de formació

de les Bauxites de la Serra de La Llacuna, explica que les reserves de Bauxita de Mediona, junt amb les de La Llacuna i Miralles es troben entre les primeres conegudes a Catalunya. Ell va practicar el reconeixement dels afloraments de prop de Sant Joan, Orpinell, Tossals dels Agullons, Puigfred, Montori i Rovinat. Tots els llits son verges, sense haver-s'hi practicat cap treball d'exploració; solament a Orpinell, i encara superficialment. Així es, que el mineral es troba, generalment, escampat en la superfície, d'on s'han recollit les mostres, i d'algun d’ells fins n'han extret certes partícules considerables.

J. Closas i Miralles, de la Institució Catalana d'Història Natural de Barcelona, el 1949 explica que solament es coneixien els jaciments de Mediona, La Llacuna i Miralles, i que  es van estudiar altres possibilitats a Peramola, Alinyà, Alòs de Balaguer, Rialb i Tuixent, entre altres. Precisament en esgotar-se les mines de la zona, l’empresa concessionària va continuar amb l’explotació de la bauxita en aquestes localitats. Actualment ja solament s’explota la mina de bauxita d'Horta de Sant Joan.

Entre 1928 i 1933 l'empresari miner L. Queraltó havia extret 5.686 Tm de les mines de la Llacuna-Mediona donant feina a 16 obrers. El 1933, se'n va fer càrrec una empresa bilbaïna. Amb el procés autàrquic després de la guerra civil, Alquímia C.A. va tornar a posar en marxa les mines. En aquesta època, va funcionar la mina Adelaida, ja en el terme municipal de Miralles.

La concessió per l’explotació de la bauxita s’havia donat el 1931 i es va deixar d'extreure mineral l’any 1965. La Mina de Puigfred s’anomenava Neus, la de Montori, Agustina, i la d’Orpinell, Teresita.

El 23 de març de 1971 el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar la resolució de la Delegació Provincial de Barcelona del Ministeri d'Indústria per la que es feia pública la caducitat de les concessions d'explotació minera per renúncia:

2.604. «Nevada». Bauxita. 14. Mediona.

3.170. «Vírgen de Nuria». Bauxita. 12. Mediona

2.568. «Margarita». Bauxita. 20. Mediona i La Llacuna

2.569. «Elvira». Bauxita. 18. La Llacuna.

2.074. «Conobita». Bauxita. 10. La Llacuna.

2.636. «Francisca». Bauxita. 12. La Llacuna.

2.637. «Rita». Bauxita. 9. La Llacuna.

2.730. «Juan Antonio». Bauxita. 9. La Llacuna.

2.731. «Francisco de Asís». Bauxita. 29. La. Llacuna.

3.171. «San Eduardo». Bauxita. 80. La. Llacuna.

2.635. «Maria». Bauxita. 24. Santa Maria de Miralles.

2.728. «Eulalia». Bauxita. 42. Santa Maria de Miralles, a cal Ramonet.