Mines de Barita o del Sot de l'Afrau
Tagamanent

    Vallès Oriental
    Sota el Turó de Tagamanent, al Sot de l'Afrau.
    Emplaçament
    A mitja carena sota el Serrat de les Sapines, a l'Afrau.

    Coordenades:

    41.74101
    2.30292
    442036
    4621256
    Número de fitxa
    08276 - 118
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Estat de conservació
    Dolent
    Tancades i el camí d'accés en molt mal estat
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004A00007
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez

    Conjunt de mines formades per diverses galeries obertes a la roca i d'una profunditat desconeguda. Només és apreciable la boca de l'entrada, feta d'obra, i que permetia l'accés a les mines. Actualment estan tancades.

    Actualment el seu accés és molt difícil, el camí que hi porta està molt perdut i les boques de les mines les van tancar als anys 70, per evitar danys.S'arriba pujant per Vallcàrquera (Figaró) cap a les Planes i la Caseta de l'Agustí fins al Pla de Santa Maria on per un camí perdut que hi ha a la dreta es travessa el sot de les Escamagues i el sot de Can Coll i puja pel sot de l'Afrau amunt. No s'hi ha pogut tenir accés.

    L'activitat humana més representativa del terme, després de la pagesia, és l'explotació de les pedreres. Aquesta activitat s'ha centrat en l'obtenció de materials de construcció, destacant la pedra vermella de Tagamanent i la pedra Nicorella; com també s'ha documentat una petita mina de baritina. Antigues mines de les que en resten visibles vàries boques obertes a la muntanya. Als anys 70, es va tornar a reempendre l'explotació d'aquesta mina per en Casacoberta de Vic, què durà uns 4 anys i on hi van treballar de 8 a 10 homes. S'obriren noves boques i pous de gran profunditat amb la inteció d'obtenir barita o el mineral de plom, però no va resultar rendible. Els obrers que treballaven en aquestes mines viven per la zona de Vallcàrquera.

    AAVV. (1975). "Minas y canteras. Mapa 10" a Plan Especial del Parque Natural del Montseny. Diputació de Girona-Diputació de Barcelona. PLADEVALL, A. (1988). Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 128-134.