Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La bocamina de Sant Romà es troba a l'extrem sud-oest de la plaça de Sant Romà, on hi ha el Museu de les Mines de Cercs. Actualment la mina és accessible en uns 450 metres de galeria, els quals estan condicionats com a visita guiada oferta a través del museu. La visita a la galeria es fa amb entrada en un tren amb vagonetes i la sortida a peu. El recorregut de la mina ofereix al visitant una visió de l'evolució de les tècniques d'explotació minera així com de les condicions de treball al llarg de 150 anys d'explotació minera, a partir de poder veure en la mateixa mina els diferents tipus de galeria que van existir, les eines i la maquinària emprada per l'extracció del carbó, a més d'apropar al visitant les condicions de treball dels miners al llarg dels anys i els diferents canvis ocorreguts a través d'elements visuals i vivències diverses.
En el recorregut s'expliquen temes i es permeten veure reproduccions d'algunes condicions de treball així com d'objectes, eines, etc. El discurs museogràfic acosta als visitants la seva vida diària a la mina, les condicions laborals, els miners s'estaven dotze hores dins la mina, de les 6 del matí i a les 6 de la tarda; fet que significava fer vida dins de la mina, des de menjar-hi com estar-hi les petites estones de repòs, tot en condicions d'il·luminació escasses, antigament només amb una làmpada d'oli. Els miners tenien unes condicions de treball eren molt dures, amb llargues jornades de treball, sous molt baixos i sotmesos a un perill constant pel propi fet de treballar a l'interior de les mines, ja que eren espais amb mala ventil·lació, constantment envoltats de pols i amb un ambient d'elevada humitat; a més, en ocasions hi havia esllavissades i explosions.
Història
La mina Sant Romà (o Sant Corneli) està situada a 965 m d'altitud. Fou explotada entre els anys 1905 i 1964. De fet, es tractava d'una galeria de la boca-mina Sant Corneli, explotada entre els anys 1890 i 1904. La galeria Sant Corneli es va obrir cap a l'esquerra de l'entrada mentre la galeria Sant Romà es va obrir cap a la dreta de l'entrada, fins a trobar les capes de carbó. La galeria principal tenia una llargada de 6 km, mentre el ramal de la dreta en tenia 3. Aquesta mina no es va mecanitzar mai, de manera que l'extracció del carbó sempre fou a força de braços. A partir dels anys 1920 però sobretot entre 1940 i 1960 la pedra i el ciment varen anar substituint la fusta com a suport de la volta de la galeria. Això ha permès que des de 1999 s'hagi habilitat un tram d'uns 450-500 m per ser visitat com a part del Museu de les Mines de Cercs.
Bibliografia
FONT, Esther; SERRA, Rosa (2003): El Carbó. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Biodiversitat i tecnodiversitat ; 2.
HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà.
SERRA I ROTÉS, Rosa (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà / Rosa Serra, Antònia Prat i Josep Picas. Manresa: Zenobita, cop..
SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.
VVAA (2003): El Patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Mines.
VALL, Eduard (2001): La Mineria a Catalunya: jaciments i patrimoni miner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Turisme.