Mina del Montraveta
La Pobla de Lillet

    Berguedà
    Zona central del municipi
    Emplaçament
    A la vessant del Bac de l'Aigassai, prop de la font de la Tosca.

    Coordenades:

    42.23216
    1.97932
    415777
    4676057
    Número de fitxa
    08166 - 84
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Dolent
    No queden restes visibles de la bocamina.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm.1. 08696-La Pobla de Lillet
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Mina de carbó situada a la part baixa del Catllaràs, a una de les vessants que s'aixequen davant de la Pobla, al sud. Per anar-hi cal que prenguem la pista del Xalet del Catllaràs i que surt del barri de les Coromines, al primer torrent, agafar el camí que puja amunt i que porta a la font de la tosca; pujant queda al costat esquerre del rec. Els anys i el tipus de terreny han determinat que avui dia no quedin restes visibles de la bocamina. Tant sols s'observa un clot on hi havia l'entrada a la galeria, i les restes d'alguna construcció pels voltants.

    El nom original de la mina, "Concepción", apareix amb anterioritat en una altra mina explotada prop del Coll de la ceba, durant els anys 1940-1945, inicialment consta com a propietari el mateix Joan Fábregas (posteriorment forma part de la Societat del sr. Obradors de Puig-Reig).

    El nom de la mina constava inscrita amb el nom de "Concepción", però segons sembla era coneguda per tothom com mina del Montraveta. Aquest era el cognom d'un dels propietaris, en Rosend Montraveta i Torner, de Gironella, altre propietari era Joan Fàbregas i Artigas, de la Pobla de Lillet. El primer era qui es cuidava de l'explotació, de la comptabilitat i dels treballadors. Consta que tant sols es va explotar entre els anys 1948 i 1950, i que es van obrir uns 150 metres de galeria. Inicialment, el carbó era baixat a bast fins la carretera vella de la Pobla a Falgars; més tard, es va col·locar un petit telefèric, del tipus bicable, les vagonetes que baixaven carregades de mineral feien, pujar pel propi pes, les vagonetes buides. La distància de longitud del telefèric tant sols va requerí de la instal·lació d'una pilona al mig del trajecte.

    BOIXADER, P. (2000:19-20): "Itinerari per les principals mines del Catllaràs". L'Erol, núm. 67, hivern 2000.
    SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona.
    SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.