Mina del Molí Vell
Cervelló

    Baix Llobregat
    C/ 12 d'octubre
    Emplaçament
    Urbanització La Torre Vileta davant del Molí Vell
    79 m

    Coordenades:

    41.39842
    1.988042
    415407
    4583481
    Número de fitxa
    08068 - 204
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    Inicis del segle XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08067A013000240000AD
    Autoria de la fitxa
    Nadia Darnoun Torres - Kuanum

    La mina estava destinada a l'extracció de minerals, està composta per pissarres negres del silúric superior.

    Es tracta d'una cavitat de 14,8 m de recorregut presentant un desnivell inapreciable.

    Consta d'una única galeria en forma tubular d'uns dos metres d'alçada que disminueix al final. Enmig d'aquesta s'eixampla puntualment i després continua, també s'hi troba una depressió petita on s'acumula l'aigua (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 189-191).

    Serveix d'hàbitat per a diverses espècies. Hi trobem la presència de Meta bourneti (artròpode troglòfil), de ratpenats i d’ocells que hi fan niu.

    Durant el segle XIX i inicis del XX, a Catalunya, es va dur a terme l'explotació de pissarres del Silúric amb l'objectiu de fer-les servir com a adob pels camps. Aquesta pràctica s'emmarca dins un context més ampli d'ús de materials naturals per a millorar la fertilitat dels sòls agrícoles, en una època en què els fertilitzants químics moderns encara no estaven disponibles.

    Les pissarres del Silúric són roques sedimentàries que es van formar fa aproximadament entre 443 i 419 milions d'anys, durant el període Silúric de l'era Paleozoica. Aquestes pissarres són riques en minerals que poden aportar nutrients al sòl, cosa que explica el seu ús com a adob.

    durant el segle XIX, a Catalunya, les pissarres del Silúric es van utilitzar especialment per adobar les nombroses explotacions de vinya. Aquest ús responia a la necessitat d'augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes, que eren una part fonamental de l'economia agrícola catalana.

    Les vinyes són plantes exigents en termes de nutrients del sòl, i les pissarres del Silúric, riques en minerals, podien aportar aquests nutrients necessaris. L'aplicació d'aquesta roca triturada al sòl vinícola ajudava a millorar la seva estructura, afavorint la retenció d'humitat i proporcionant oligoelements essencials per al creixement de la vinya.

    L'ús de pissarres com a adob també tenia altres avantatges:

    1. Millora de la textura del sòl: Les partícules fines de pissarra ajudaven a millorar la textura del sòl, fent-lo més permeable i airejat, cosa que afavoria el desenvolupament radicular de les vinyes.

    2. Aportació de minerals: Les pissarres podien contenir minerals com el ferro, el potassi, el fòsfor i el calci, elements clau per al creixement de les plantes i la producció de raïm de qualitat.

    3. Neutralització de l'acidesa del sòl: En alguns casos, les pissarres també podien ajudar a neutralitzar l'acidesa del sòl, creant un entorn més favorable per a la vinya.

    4. Sostenibilitat: L'ús de materials locals per a adobar els camps era una pràctica sostenible, que reduïa la dependència d'adobs externs i químics, promovent una agricultura més respectuosa amb el medi ambient.

    Aquesta pràctica també il·lustra la importància de la geologia local en l'agricultura històrica de Catalunya, on els recursos disponibles eren utilitzats de manera innovadora per a maximitzar la productivitat agrícola.

    A final del XIX i principis del XX, la informació oral, diu que aquelles mines s'explotaven per treure'n colorants. A Cervelló hi havia una família (Olivella) que se'ls coneixia com "els de cal Terra Negra" perquè un avi s'havia dedicat durant algun temps a explotar-les.(Informació de Josep Llurba).

    CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.

    MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.