Mina del Coll de Joncar (font de l'Avenc)
Guardiola de Berguedà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Entre el coll de Joncar i la serra de Clarà hi ha un clot que es denomina popularment "el clot del Petroli". En aquest clot hi ha un torrent i una obaga (obaga del Petroli) que rep aquest pseudònim perquè prop de la font del Joncar hi ha un aflorament de les margues bituminoses i hom pensa que va ser en aquest indret on en van decidir extreure el petroli. Pel que fa als forns es situen més amunt i prop del Coll de Joncar. Estan construïts prop d'un aflorament de pedra calcària i damunt de parets de pedra seca o margues. Es conserven en mal estat i mig sepultats per la terra i les esllavissades.
Sembla ser que l'explotació del petroli en aquest sector de Guardiola seria anterior a principi del segle XX. I que s'explotaria ja a mitjans del segle XIX o abans.
Història
Hi ha la concessió de 4 bocamines al 1917 i 1919. Actualment està practicament despareguda. Hi ha tres etapes d'explotació, però els forns de destilació que hi havia davant del Bocamina són anteriors al segle XIX perque C.A Torres esmenta les ruïnes d'aquests forns en el seu llibre del "Pirineu Català". També comenta que la la gent de Brocà li expliquen que les llums de les llànties es feien amb peroli de les roques bituminoses. "Dels criaders de petroli que posseeixen se n'han fet extraccions havent-se cremat en algunes cases del poble. En el clot anomenat del Petroli hi existeixen encara restos d'una fàbrica que s'hi havia montat per a l'explotació d'aquell mineral". La segona explotació és de la mateixa companyia minera de Riutort i decideixen explotar aquesta mina del coll de Joncar. Ho exploten de 1911 a 1912 però sembla ser que no era rendible ja que va tenir pocs anys de vida. La tercera explotació és entre els anys 1917 i 1919, quant quatre Berguedans exploten la mina i la dstilació es fa a Bagà a l'edifici de la Petrolífera. Al 1948 aquesta concessió estava en funcionament i es posa en venda (document original). Les bocamines van ser batejades com a mina de San Martin. Sembla ser que al 1948 la mina es va vendre.
Bibliografia
TORRES, C.A (1903). Pirineu Català.El bergadà. Les valls altes del LLobregat. CASAS SOLER, QUIM (2004). "La pagesia i lèpoca preindustrial" a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). "Les fargues del Berguedà" a Erol. Núm.91. P.35-42. Informació inèdita cedida per Joaquim Casas.
