Mina de Santiga
Santa Perpètua de Mogoda

    Vallès Occidental
    Can Lletget (Sabadell) - Cal Carnicer Nou - Fàbrica Panrico (Santiga)

    Coordenades:

    41.53366
    2.16034
    429956
    4598341
    Número de fitxa
    08260 - 116
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Modern
    Segle
    XVIII
    Any
    1790
    Estat de conservació
    Regular
    L'aigua queda tallada a l'alçada de la carretera, darrera la casa Humet.
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Protecció Patrimoni Arquitectònic
    Accés
    Sense accés
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Varis propietaris
    Autoria de la fitxa
    Goretti Vila i Fàbregas

    La mina de Santiga captaria les aigües a prop de Can Lletget, en el terme municipal de Sabadell, passa prop de Can Barnola fins al safareig, que encara es conserva tot i que buit, entre Cal Carnicer Nou i la fàbrica Panrico. Can Barnola es troba uns 300m al nord del nucli de Santiga, a llevant de la Riera de Santiga. En el seu traçat passa pel costat oest i molt aprop de Can Vidal i de Can Bruguera, i després travessa l'actual carretera B-140 de Sabadell a Mollet fins al safareig esmentat.
    Sembla ser que aquesta mina agafaria les aigües de la riera de Santiga i la seva captació seria una derivació de la mina del castell de Santiga.

    La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.
    Segons Esteve Canyameres l'aigua queda tallada a l'alçada de la carretera, darrera la casa Humet.

    Extret de CANYAMERES, 2009:
    16 d'abril de 1790. Permuta de terres de les parròquies de Santiga i de Santa Perpètua de Mogoda, entre el col·legi de Sant Pere de Nolasc de l'Orde de la Mercè de Barcelona i Don Pedro Abarca de Bolea, comte de Aranda i senyor del castell de Santiga. Es permuta una peça de terra aïllada de 4 quarteres de sembradura propietat del castell de Santiga per una d'11 quarteres de bosc propietat de la torre dels Mercedaris que tenen al terme de Santa Perpètua de Mogoda més de 1000 lliures a pagar els mercedaris. La mina que es té projectada regarà també la peça permutada.

    AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.

    CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.