Boca de mina per a la captació i transport d'aigua que aflora a la superfície en una costera del marge dret del torrent del Mas Rovira mitjançant un tall vertical practicat en el terreny, que és suportat i precedit per un corredor d'1,1 metres d'amplada en forma de trinxera mitjançant dos murs de contenció paral·lels que actuen alhora com a contraforts. Tenen una longitud aproximada de 8 metres, són fets de pedra i menudall de la zona amb alguns encastos de maons, amb una progressió de 0 a 2 metres d'alçada en els seus extrems.
La boca de la mina consta de dos arcs de mig punt successius, tots dos construïts amb maons. El primer té una alçada d'1,4 metres i una amplada d'1,2, i projecta una visera per davant del segon formada per una volta de canó de 3 maons de fondària. L'arc interior, perfectament centrat, dóna pas a una galeria d'1,2 d'alçada i 50 cm d'amplada. Els primers 3 metres del coll de mina estan bancats amb maons, tant les parets com el sostre, per tal d'assegurar-ne l'estructura, ja que coincideix amb el pas del rec per damunt seu. Immediatament després d'aquest tram, la mina, sense bastir, s'ha ensulsiat i no s'hi pot penetrar. La sorra acumulada impedeix de reconèixer com era el rec (d'obra, teula o canonada). En qualsevol cas, s'hi segueix acumulant aigua, la qual cosa propicia la proliferació de mosquits.
L'entrada a la galeria se situa a la cota 195; això és, per sobre del nivell de la llera, però per sota d'un rec amb pendent invers que desguassa al torrent i que podria haver servit per accionar una serra hidràulica per tallar troncs, segons els records d'algunes persones. Es tractaria d'una serra de vaivé vertical mitjançant un sistema de lleves que reproduirien el moviment oscil·lant del rodet hidràulic en combinació amb una roda dentada i un ressort de ferro en forma de ballesta a la part inferior. Els responsables del seu funcionament eren els germans Segarra, de ca l'Enterino.
