Mina de Bauxita de Serra d'en Pinyol. Santa Maria de Miralles

Anoia
Turó dels Segarresos. Serra d'en Pinyol. Sud Oest del terme
Al costat de la pista que mena de la C-37 cap a Bellprat (entre can Segarresos i el límit de terme)
770

Coordenades:

41.48638
1.4805
373150
4593867
08257-121
Patrimoni immoble
Obra civil
Contemporani
Popular
XX
Dolent
Hi ha molts despreniments. La boca i la trinxera d'accés estan molt cobertes per la vegetació.
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
Ref. Cad. : 08257A01000002
F. Xavier Menéndez

Boca de mina practicada al terreny, horitzontal, de molt poca profunditat. Davant de la boca hi ha una trinxera d'accés excavada a l'aire lliure.

Podria correspondre a la Mina Eulàlia.
La ubicació UTM és aproximada. Dona la sensació que es una mina inacabada. Molt aprop hi ha una cabana de pedra seca (fitxa 120) que te una relació directe amb la mina (per aixoplugar-se els minaires, guardar les eines, etc). Molt possiblement es va fer per a extracció de bauxita (per produir alumini). Es troba a la vessant ascendent cap a Bellprat entre els masos de Els Segarresos i can Peritxot. La pista per anar-hi és la que surt de can Torrossolla passant pel Corralet.
Al E. del terme, a la zona de Can Raspall, es van explotar mines de bauxita al menys des de 1911 a 1965 (veure mina fitxa 18). Al web municipal trobem informació d'altres boques de mina: Mina de Ferro , Adelaida i de Bauxita la Maria , a l'obaga del Soler 1931 i Mina Carmen prop del coll de la Llebre. La guia del Consell Comarcal de l'Anoia 2007 indica l'existència de 5 minesde bauxita explotades a cel obert i conegudes com mines d'alumini: Mina Maria. (Concessió atorgada 1931); Mina Eulàlia (Concessió atorgada 1946); Mina Carmen (Concessió atorgada 1958); Mina Eloïsa (Concessió atorgada 1958); Mina Pepita (Concessió atorgada 1958)

Aquesta mina podria correspondre a la Mina Eulàlia, una de les 5 mines de bauxita explotades al terme. Fou l'empresa Alquímia S.A. la que el 1946 obté el permís d'explotació de la mina de bauxita Eulàlia, amb afectació de 240.000 m2, a les partides de la Serra del Tubau i la Costa de Rubió, que en part eren terres de Bellprat.

RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219