Ernest Llofriu i Claris va obtenir diferents concessions per explotar diversos materials com coure, ferro, carbó i petroli, però la dificultat de transport d'alguns d'aquests materials va fer que només obrís la mina "Concha" per extreure coure. El mineral es troba en cavitats càrstiques de forma irregular. El 16 d'octubre de 1906 va vendre la mina a l'advocat Antoni Muntaner i Castaño de Barcelona. Aquest la va cedir a Jules León Claviez i Gassolet, ciutadà francès i soci de la societat Companyia Minera de Riutort, el 16 d'agost del mateix any. Al cap d'un temps deixaren l'extracció de coure per manca de mineral. El 1917 es va autoritzar a Tomàs Font Bataller de Barcelona, l'explotació de La Bòfia i "La Pleta Bella del Monte Bosch i Montaña del Común", citant les mines amb els noms d'Alba i Blanca, noms de les filles del propietari de la concessió (AMB, Actes del Consell Municipal 9 gener de 1917). Va restar abandonada fins el 1946, quan Marcel·lí Duat i Miquel Rossinyol, de Bagà, van decidir explotar un jaciment de barita proper a aquesta mina. Van explotar també la mina "Conxa" extraient barita. Van instal·lar un telefèric que es va suprimir en tancar la mina. L'any 1964 ho explotà Eduardo Felipe Devals, fins el 1968. En un principi el mineral era transportat en trineu tirat per un matxo, després amb camió cap a Gavarrós, d'aquí a Riutort i a l'estació de Guardiola. Més tard, en construir-se la carretera de la bocamina a Rebost, l'any 1966, ja comunicava amb Bagà i estalviaven temps en el transport. L'any 1969 Domingo Rodríguez, Roque Líria i Francisco Sánchez van explotar la mina i començaren a fer el pou de 16 m, fins que van deixar l'explotació el mateix any degut a problemes amb el propietari de la concessió. A inicis dels setanta els senyors Rossinyol i Escriu de Bagà, varen reprendre l'explotació de barita fins al tancament definitiu l'any 1978. En el pou es van matar dos nois excursionistes en caure, un l'any 1964 i l'altre el 1985. La barita, un cop tractada, servia per fer pintura de vaixells, ja que és resistent a la humitat. Alguns forners la pastaven junt amb la farina per tal que el pa tingués una mica més de pes.