Migracions forçades
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    C/ Montserrat, 2B.
    Emplaçament
    Al pati que dona accés al refugi antiaeri Les Escoles.

    Coordenades:

    41.381712257321
    2.0760176796268
    422741
    4581544
    Número de fitxa
    08221 - 251
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Contemporani
    Segle
    XXI
    Any
    2018
    Iñaki Beascoa Estany
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Just Desvern, Plaça de Jacint Verdaguer, 2, 08960
    Autoria de la fitxa
    Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum

    En aquest quart mural titulat "Migracions forçades", es mostra d'un color vermell viu, potent i esperançador, a un grup de persones de diferents edats i sexes que caminen cap a l'exterior i s'ajuden entre ells a fugir i sortir del terror al qual estaven sotmeses. Porten barrets o mocadors de color blanc al cap i es donen la mà o traslladen queviures.

    Aquestes persones, representants dels exiliats que han de migrar cap a un nou país, sobre un fons gris amb línies blanques sinuoses, tenen cases dibuixades a l'interior dels seus cossos, amb línies fines i delicades, que representen les cases que van haver d'abandonar a la força.

    Element d'art urbà.

    El refugi de Sant Just Desvern va ser construït com a resposta als bombardejos que la població va patir l’any 1938. L'espai inclou les galeries del refugi, que sumen 165 m. de llarg, una experiència de realitat virtual que recrea el moment de la seva construcció així com testimonis i anècdotes de les persones que es van refugiar aquí durant els bombardejos de gener de 1939 i diferents representacions artístiques al voltant d'aquest tema.

    El refugi va romandre tancat durant molt de temps després de la seva redescoberta el 2009. Després d’un llarg procés de reordenació urbanística i restauració, el 2018 es va iniciar la museïtzació de l’espai, convertint-lo en un lloc de memòria col·lectiva obert al públic. 

    En el cas de "La solidaritat", l'autor, Iñaqui Beascoa Estany ha volgut transmetre la fortalesa dels exiliats que malgrat haver perdut el seu poble i haver estat forçats a marxar van poder construir vides noves.