Merolla
Cercs

    Berguedà
    A la zona central del terme municipal.
    Emplaçament
    es troba a la part alta de la vessant sud de la vall entre el Serrat del Gall i el coll de Merolla.

    Coordenades:

    42.12614
    1.85129
    405054
    4664420
    Número de fitxa
    08268 - 54
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    El conjunt ha estat restaurat respectant la morfologia tradicional de la masia rural.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000101100DG07D0001OO
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Es tracta d'una masia construïda al llarg del segle XIX, formada per un conjunt d'edificacions que integren una explotació agro-ramadera. L'habitatge és l'edifici articulador del conjunt. Construït a partir d'una planta de tall rectangular de grans dimensions, consta de planta baixa i dues plantes pis; l'edifici està sobre un terreny en desnivell fet que determina que presenti diverses alçades de les seves façanes. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-oest a sud-est, paral·lel a la façana d'accés (nord-est). Al costat sud-oest trobem un gran cos de tall rectangular que s'aixeca fins a la primera planta. La coberta d'aquest genera una terrassa a la que es pot accedir des del segon pis del cos principal. En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter de calç i industrial. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. A les parets es combina la pedra vista i l'arrebossat en alguns trams. La construcció presenta múltiples obertures i diversos accessos. Les obertures, repartides de manera asimètrica al voltant de l'edifici, són senzilles i de tall rectangular o bé quadrangular. Assenyalar la balconada amb barana de ferro que s'obre, a l'alçada de la primera planta, al parament sud-oest. Al costat nord-est, destaca un petit cos adossat de planta semicircular, d'un sol nivell i coberta a un sol vessant, que podria correspondre al cos d'un forn de pa. Entre els accessos, destacar l'escala que, adherida a la façana principal, dóna accés a la segona planta. Al voltant de l'edifici, repartides en un espai de terrasses, s'aixequen altres edificacions auxiliars pertanyents a l'explotació agro-ramadera. Entre aquestes es troben una pallissa, diversos coberts i magatzems, gran part de les quals presenten una barreja de materials constructius (pedra i maó massís); tot i així, el conjunt presenta un aspecte homogeni en quant a materials i models constructius.

    A l'inventari de Piñero i Perarnau (1992) es recull una informació oral que indica que "a tocar de la casa, en el marge esquerre del camí d'accés, hi ha un tros de paret molt curt feta amb carreus de pedra ben escairats i disposats regularment en filades que per tradició oral dels propietaris de la casa semblen correspondre a una antiga església. (..)sense una mínima intervenició en el terreny no permet confirmar aquesta versió."
    L'accés a la masia es produeix per un tram de camí de rural que es bifurca des de la carretera C-1411a.

    El lloc de Merolla consta referenciat documentalment des del període medieval; un exemple el trobem en una referència al bosc situat al terme de Merolla, en un document del 1435 (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63). En el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Serrals i Baells hi consta Bernat Casa al Mas de "Maroja", que podria correspondre al mas Merolla (IGLESIES: 1979, 462).
    En el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Merolla en la qual hi consta Ramon Cortina.

    IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona
    PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 22. Ajuntament de Cercs
    SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona