Mercat del Centre
L'Hospitalet de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici destinat a mercat municipal des del projecte inicial, de planta rectangular amb entrada als quatre costats de forma centrada. Està format per tres cossos rectangulars, disposats l'un al costat de l'altre, i una sèrie de botigues adossades als laterals. El cos central és més elevat que els laterals i tots tres tenen coberta de dos vessants, de fibrociment, en el cos central (originàriament era de teules) i de teules en els laterals. Els dos vessants de la teulada del cos central, acabats en un ràfec de fusta, formen un frontó triangular, també de fusta, mentre que
els coronaments del cossos laterals es resolen amb frontons esglaonats. La teulada del cos central està sostinguda per una encavallada de fusta.
Les dues portes del cos central estan flanquejades per dues pilastres.
A nivell constructiu, el mercat es va plantejar amb una senzillesa de línies remarcable i es pot considerar com el primer edifici de Ramon Puig i Gairalt on es deixa sentir la influència "art decó" que experimentaria en anys posteriors amb notable èxit. Constituí un assaig del futur disseny del Mercat de Collblanc, amb una estructura de contenidor més reeixida.
Història
És el mercat públic més antic de l'Hospitalet. Durant molts anys fou la plaça del mercat i ordenava l'eixample vuitcentista. El 17 de maig de 1883 Jacint Piguillem i Boafols, Modesto Bou i Madorell i José Oliveras i Pedrosa, propietaris d'una part dels terrenys del camp del rector, decidiren urbanitzar la zona per construir-hi el mercat, una escola i la casa consistorial. El
mateix any, un mes després, s'hi afegí Agustín Colomer i Valies, propietari d'un tros de terreny d'aquesta zona. Un cop arribat a l'acord econòmic es procedí a la urbanització, que comprenia l'espai entre els carrers de Perutxo (actualment Roselles), Sant Roc, Riereta i Major. El resultat fou l'alineació dels carrers que quedarien al seu interior, com Bellavista, Indústria, Porvenir, Príncep de Bergara, Progrés i Provença.
El 1897 es decidí construir la plaça-mercat. El projecte concebia el mercat com un espai lliure amb arbres i una font central. [...] La construcció va ser realitzada pel contractista Alfonso Piera i Pena i el mestre d'obres Mariano Tomàs. El material utilitzat fou el totxo, el ferro i la maçoneria.
El projecte del mercat correspon amb una època de gran activitat pública de Ramon Puig i Gairalt com a arquitecte municipal de L'Hospitalet: el maig de 1925 projecta el Mercat del Centre; el 1926 el Mercat de Collblanc, l'edifici de correus i el projecte d'eixample i sanejament interior de la població.
La construcció del mercat obeí a la necessitat d'un abastiment més còmode i higiènic que havia de respondre a les demandes d'una població creixent (primera gran onada immigratòria del segle XX). La seva situació al mig del primer eixample de la vila vella va servir també per activar el procés d'urbanització de la seva àrea més immediata, sobretot el carrer Príncep de Bergara que va patir força construccions en els anys immediats a les obres del mercat.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.
CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].
GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
