Mausoleu Xifré
Arenys de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Panteó amb les restes del fundador de l'Hospital Xifré, Josep Xifré i Casas, obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery, per encàrrec del fill, Josep Xifré Downing. Està tot fet de marbre, és de tipus arcosoli pla, integrat a la paret. La figura central és la representació del difunt Xifré, jacent, damunt un sarcòfag, emmarcat per dues figures femenines. La figura jacent porta un vestit amb un hàbit llarg que li cobreix fins els peus i que penja simètricament sobre els costats del sarcòfag. Jeu amb les mans creuades sobre el pit i recolza el cap sobre un coixí.
A la dreta de la tomba, trobem una de les figures de dona, que emmarca el sarcòfag. Porta la inscripció en llatí "PERSEVERANTIA" a la part frontal del pedestal, significat de l'estàtua. A l'altre costat es troba l'altra figura femenina amb un nen amb el cap recolzat a la falda. Als seus peus, es pot llegir la inscripció en llatí "BENEFICIENTIA" a la qual representa el conjunt.
Presideix l'obra, l'escut de família en baix relleu, amb dos àngels laterals i un epitafi que diu: "JOSEPHO XIFREY CASAS QUI DOMUM HANC AEGRIS CURANDIS AERE SUO FUNDAVIT" que vol dir Josep Xifré i Casas, qui del seu patrimoni fundà aquesta casa per la cura de malalts.
El sarcòfag se situa damunt una base on es pot llegir en el frontal la data de la seva mort (7 d'agost de 1856): "OBIIT ANNO DOM MDCCCLVI SEPTIMA DIE AUG"
L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.
Història
L´Hospital Xifré fou construït entre 1844 i 1848 per Francesc Vila i Josep Boixareu, seguint les indicacions del propi Josep Xifré, promotor de l'obra, amb la voluntat de fer un hospital seguint els corrents higienistes de l'època, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat per horts (per assegurar l'abastiment de fruites i hortalisses) i jardins.
Josep Xifré i Casas, nascut a Arenys de Mar el 1777, va marxar amb 21 anys amb destinació a Cuba on va desenvolupar diversos oficis i negocis, fins que fixa la seva residència a Nova York, l'any 1823, on va crear diverses empreses i institucions bancàries de manera que va reunir una fortuna considerable. Al marge de finançar algunes construccions de tipus cultural, com un teatre per a Arenys, Xifré, ben aviat, emprengué una tasca de potenciació arquitectònica de la qual n'és resultat el que coneixem com Cases d´en Xifré (1836-1840) a la façana marítima de Barcelona, de caire neoclàssic.
Bibliografia
BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.
BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.
BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.
