Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia que a partir d'un cos principal a anat creixent a base d'afegir diferents cossos que fan funcions diverses. El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta de doble vessant de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Els murs són de pedra amb restes d'arrebossat de calç i les cantoneres són de pedra sorrenca de color vermell. La façana principal queda tancada per un baluard, amb corrals a banda i banda que deixen tancada una era feta amb rajoles de maó molt ben conservada; té un portal d'arc de mig punt, de dovelles estretes però llargues, de pedra sorrenca de color beige i porta de posts de fusta clavetejats. A sobre hi ha dues finestres amb brancals, llinda i ampit de pedra sorrenca de color beige. Una d'elles, la que queda sobre la porta, té motllures a les arestes i a sota una pedra triangular amb una petita espitllera i dos forats ubicats dins una porta amb dovelles esculpides a modus d'escut. L'altre finestra té la data 1700 gravada a la llinda. Aquest cos principal de la casa en té afegit un altre de forma perpendicular per la banda de ponent, que per les característiques arquitectòniques seria construït al segle XIX. És també de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener en la mateixa direcció que el del cos principal, i els dos es troben comunicats interiorment per pis i per les golfes. Destaca una galeria amb tres arcades a les golfes i dos balcons al pis. A la planta baixa de la casa principal hi ha un arc de diafragma gòtic ubicat en l'espai que faria les funcions de celler, on també hi ha una tina, una premsa i un pou. Al primer pis, al que s'accedeix per una escala en angle de pedra des de la porta principal, destaca la sala paral·lela a la façana que encara conserva la fornícula d'una capelleta encastada i una finestra amb festejadors; la cuina amb foc a terra de campana semicircular i bancs escons de fusta al voltant; una habitació amb alcova a la part de la casa més nova. A l'interior es conserva una pica d'oli tallada en un bloc de pedra que porta inscrita la data 1681. Destaquen els dos estables que hi ha al costat de llevant de la casa, amb teulada suportada en cada un d'ells per una grossa columna central feta amb maons i pedra; així com els corrals tancats amb murs de pedra. Cal assenyalar que en els murs de la planta baixa de la casa hi ha fragments d'aparell disposat en opus spicatum en diferents zones dels murs, així com el mur d'una feixa de conreu al costat de la casa. Es conserva també una tina de planta circular adossada a la paret exterior de tramuntana, ubicada dins una construcció en pedra també de planta circular adosada a la casa. A l'interior del celler es conserva una gran bóta de roure. Hi ha dues tines de planta quadrada folrades amb cairons que es troben a un cobert extern, les boixes donen a l'interior de la casa. Al peu del camí que porta a la casa hi ha un pou cobert amb una estructura d'obra amb porta.
Per arribar a la masia cal agafar un camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la masia del Farell. Està a la banda soleia de la vall de la riera de Matarrodona, en un pla. Hi ha una cadena que tanca el camí abans d'arribar a la casa. Al mateix camí, abans d'arribar, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Concepció Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Història
Sembla que la casa ja apareix documentada al segle XII; de fet, l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. En aquesta casa hi ha la data 1700 en una llinda. En època dels maquis, el 1944, s'amagaren en aquesta casa un quadrilla de maquis que van ser descoberts per la guàrdia civil (Ballbé, 1997).
Bibliografia
BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. HOMS, M. Mercé (2005). El sindicat remença de l'any 1448. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Girona.