No s’ha trobat constància documental sobre l’existència de la masoveria de Sorribes. Tot i això, l'anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:
Segle XVIII: la casa està definida per una estructura de dos cossos irregulars separats per un mur mitger. Està arrambada a un marge aprofitant els afloraments rocosos de conglomerat com a base del mur nord, sembla que part del terreny natural fou excavat per construir-hi a sobre. La base del mur mitger també s'assenta sobre grans blocs de conglomerat. A nivell de la planta baixa, els cossos no estant comunicats, cadascun té obertura pròpia cap a l’exterior, localitzades en el mur sud, eren els estables, s’hi localitzen menjadores pel bestiar adossades als murs est i oest respectivament.
En el primer pis els dos cossos formen l’habitatge de la masoveria. S’hi accedeix per una curta escala des de l’eixida. El cos de ponent té forma irregular i s’hi troba la sala. Adossats al mur de ponent es troba consecutivament els fogons i la llar de foc; en el mur mitger hi ha dos armaris, el meridional és tapiat i podria correspondre amb la pica. El cos de llevant estava dividit amb envans, s’hi localitzen les restes del que podria ser una alcova. Adossat al mur nord i accessible per una petita obertura es troba un amagatall.
L’accés a les golfes es fa amb una escala des de l’eixida, probablement hi havia una habitació i els graners.
Segle XIX: probablement es reforma la distribució en el cos de les habitacions amb la construcció dels envans de maó de cairell.
Segle XX: es construeixen uns graners adossats al mur de llevant de les habitacions, a tal efecte, es tapia una finestra en aquest àmbit.
