Masoveria de Sorribes
Capolat

    Berguedà
    Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat el trencant de Riera, el proper a la dreta porta fins la masoveria.
    Emplaçament
    La masoveria està situada en una ampla carena, al centre de la vall de Coforb, envoltada per les terres de conreu.
    985

    Coordenades:

    42.09172
    1.7933
    400207.0
    4660664.0
    Número de fitxa
    08045 - 163
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001600500DG06A0001LA
    Autoria de la fitxa
    Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà

    Es tracta d'una casa de planta irregular a causa de l’adaptació al terreny, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de dos cossos irregulars contigus; té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal. 

    Adossada a la banda de ponent es troba l’eixida que a planta baixa es dedica al bestiar; aquest annex comunica amb la casa gran. A la banda de llevant de la masoveria hi havia una pallissa que es va enderrocar a causa d’un incendi, actualment, en l’indret que ocupava hi ha un hort.

    En destaquem varis elements de la seva estructura:

    L'aparell dels murs tant sols és visible en l'interior de la part baixa, ja que la superfície exterior es troba arrebossada. Tenen un gruix de 50 cm i en la seva construcció s'han emprat pedres irregulars i alguns carreus, només desbastats, de tipus sorrenc i conglomerat. 

    En quant a les obertures, a planta baixa hi ha dues portes en la façana sud. La porta de l’estable de la banda de llevant està formada per una llinda plana formada per un bloc monolític de pedra sorrenca sobre uns muntants que no es diferencien del propi mur, aquesta llinda porta gravada la data de realització de les reformes: 1987. La finestra que queda sobre aquesta porta té les mateixes característiques amb l’afegit de la data gravada (1796).

    La coberta és de teula àrab a dos vessants, els elements de suport han estat substituïts a finals del segle XX.

    A la primera planta, mur sud, observem una Finestra d’habitació , està formada per una llinda monolítica que es recolza sobre uns muntants que no es diferencien de la resta del mur. La llum de la finestra ha estat engrandida en les reformes de finals del segle XX. La llinda porta gravada la data "1796" .

    A la sala, situada a la primera planta, s'hi troben uns fogons tancats de la masoveria, encastats a la paret occidental de la mateixa sala. Consta de cendrera tancada amb llosa a la part inferior, els fogons pròpiament dits són de dos forats Les portes de fusta consten de dues fulles independents dividides per quarterons en relleu, els dos inferiors porten un dibuix trifoliat calat.

    No s’ha trobat constància documental sobre l’existència de la masoveria de Sorribes. Tot i això, l'anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:

    Segle XVIII: la casa està definida per una estructura de dos cossos irregulars separats per un mur mitger. Està arrambada a un marge aprofitant els afloraments rocosos de conglomerat com a base del mur nord, sembla que part del terreny natural fou excavat per construir-hi a sobre. La base del mur mitger també s'assenta sobre grans blocs de conglomerat. A nivell de la planta baixa, els cossos no estant comunicats, cadascun té obertura pròpia cap a l’exterior, localitzades en el mur sud, eren els estables, s’hi localitzen menjadores pel bestiar adossades als murs est i oest respectivament. 

    En el primer pis els dos cossos formen l’habitatge de la masoveria. S’hi accedeix per una curta escala des de l’eixida. El cos de ponent té forma irregular i s’hi troba la sala. Adossats al mur de ponent es troba consecutivament els fogons i la llar de foc; en el mur mitger hi ha dos armaris, el meridional és tapiat i podria correspondre amb la pica. El cos de llevant estava dividit amb envans, s’hi localitzen les restes del que podria ser una alcova. Adossat al mur nord i accessible per una petita obertura es troba un amagatall.

    L’accés a les golfes es fa amb una escala des de l’eixida, probablement hi havia una habitació i els graners. 

    Segle XIX: probablement es reforma la distribució en el cos de les habitacions amb la construcció dels envans de maó de cairell.

    Segle XX: es construeixen uns graners adossats al mur de llevant de les habitacions, a tal efecte, es tapia una finestra en aquest àmbit.

     

    CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.