Masoveria de Sant Muç
Rubí

    Vallès Occidental
    Camí de Sant Muç. 08191-RUBÍ
    Emplaçament
    A mitja vessant d'un turó suau

    Coordenades:

    41.50924
    2.02202
    418386
    4595752
    Número de fitxa
    08184-37
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Any
    ca. 1850
    Estat de conservació
    Bo
    El remodelació conserva els materials originals amb els terres de rajola i bigues de fusta i volta de totxo massís (PLA, s.d.).
    Protecció
    Legal
    PECPAR - Fitxa núm. 16.14
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 040A00001
    Autoria de la fitxa
    Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

    Edifici situat al costat de l'ermita del mateix nom, que gaudeix d'una interessant arbreda que creix a prop del torrent que porta el mateix nom. L'habitatge no es correspon amb cap tipus definit de masia, malgrat que té tres naus, una d'elles més curta i d'una sola alçada, no havent creuer ni escala a la sala d'accés (PLA, s.d.).

    Mas situat al costat de l'ermita i construït pels volts de l'any 1850. La finalitat dels propietaris era la guarda de la capella i, a més, tenir cura de les terres i els horts, custodiar la clau per entrar a la capella i vendre estampes, ciris i records de Sant Muç. Amb el temps aquesta masoveria s'ha anat convertint en un hostal o fonda per satisfer les necessitats dels visitants i facilitar-los llenya, taules i beguda. Al costat de l'ermita de Sant Muç hi ha la font del mateix nom, molt deteriorada per l'aiguat de 1962 que va ensorrar la mina. L'aigua que d'ella brollava omplia la bassa per regar els horts. Destaca també un safareig tot voltat per unes monumentals alzines. (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIX acudien les cèlebres colles dels "xatos" que venien des del barri del Raval de Barcelona, a peu, a través de Collserola i Sant Cugat pel camí dels Sagraments. La població de Rubí, sortia a rebre'ls i els acompanyava fins a Sant Muç. La bandera presidia els actes. Es feia un ofici solemne, es cantaven els goigs, i es venerava el sant. Dinar i esbarjo, i a l'entrada de fosc, retornaven a Rubí, posaven la bandera al balcó de cal batlle i dormien a la població allotjats per les cases. L'endemà al matí retornaven a peu, pel mateix camí a Barcelona. També hi feia cap gent de les veïnes poblacions de Castellbisbal, Ullastrell, Terrassa i Sabadell. És lloc de celebració d'aplecs dels que avui encara es celebren dos d'anuals. El principal Dilluns de Pasqua Florida, l'altre a la tardor, el tercer diumenge d'octubre, anomenat de Sant Muç i del Roser, en que després de l'ofici es fan ballades de sardanes. Cap el 1980 es troba al subsòl de l'estatge dels exvots, una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç que es conserva al Museu de Rubí, així com també hi ha dipositada la bandera dels xatos que lliurà, en Pau de la Barba, darrer supervivent de la colla abans de morir (RUFÉ, 1984a; 1997a). Des de l'any 1963 la família Salvador - Verdaguer resideix a la masoveria i ha renovat i ampliat el menjador. També ha conservat un pou que hi ha al mig de l'entrada dins de la casa (RUFÉ, 1984a; 1997a).

    PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.