Mas Segalers
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.1995-1999. Balneari Segalers. Tona. Número d’inventari IPEC 901832. 22-4-1998. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.
Descripció
Masia de planta rectangular, formada per dos volums adossats en línia, amb coberta a doble vessant, i carener paral·lel a la façana, aquesta encarada a llevant. Un dels cossos, situat a l’extrem sud, presenta la coberta a dues alçades diferents, i el ràfec doble amb caps de teula. En aquest cas, disposa de planta baixa i pis, i la façana presenta una simetria a partir de l’eix vertical format per la portalada adovellada de mig punt, amb escut central i data de 1561; i la finestra del primer pis d’estil conopial, amb decoració en baix relleu d’una roseta.
El volum contigu, de majors dimensions, i alçada, presenta una façana asimètrica, desorganitzada, amb una disposició irregular de les obertures. Algunes d’aquestes són de llinda i brancals de pedra, i en algun cas amb ampit motllurat i decoració d’estil conopial. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes. En destaca un porxo-galeria en l’extrem nord, de dues plantes, i balconada coberta.
El parament és amb aparell de pedra, disposada irregularment.
Tot el conjunt està encerclat per un pati, i era, i una tanca de pedra que ho delimita.
Adossat al lateral nord, i tancant l'espai del pati, un cos rectangular amb galeria porxada al primer pis, i coberts a la planta baixa.
A l'entorn immediat hi ha coberts i garatges utilitzats com a habitatge.
Molt propera al mas, es conserva la petita casa de la Puda de Segalers, prop del mas, on al segle XIX s'hi prenien les aigües. També s'han conservat algunes de les banyeres de marbre del balneari. Els hostes que prenien les aigües s’hostatjaven al mas del Vendrell.
Història
La data de 1561 a l’escudet del portal adovellat, marca un moment de reformes del mas, ja que la documentació històrica ens remet a uns orígens medievals del segle XIII. Posteriorment al segle XVI, s’hi feren un seguit de reformes i ampliacions, com la del porxo-galeria. I en els darrers anys s’ha restaurat i adaptat a residència d’estiu, on es varen posar al descobert elements constructius - arquitectònics que mostren la seva antiguitat.
Segons la documentació del casal, coneixem el mas al segle XIII (1220) a partir d’un Joan Segalers, a través d’una compra. Posteriorment, durant els segles XIV i XV, els hereus del mas es nomenen Segalers Sobre-roca.
A partir de la documentació sabem que el mas augmenta en propietats al segle XIII (1298) amb terres del mas veí Portell, que es trobava deshabitat i en runes. També obtingueren terres del mas Pou, Moles, el Pla de Comelles.
El cognom de Segalers es perd després de la unió en matrimoni de Teresa Segalers i Vendrell amb Miquel Casals, de la parròquia de Sant Martí Sentfores i terme de Muntanyola. El 1878 el mas passà a pertànyer a la parròquia de Múnter.
L'any 1876 s'hi van descobrir aigües sulfuroses medicinals, vinculades amb la Puda de Segalers. El 27 de novembre de 1877 es va crear una societat per explotar-les, fins l’any 1889.
Bibliografia
LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.
LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007) Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.
LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.
PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgines, 171-173.