Mas Sant Iscle

Sant Fruitós de Bages

Masia adossada a ponent de l'església parroquial de Sant Iscle, segurament tan antiga com la mateixa església. És un amalgama de cossos afegits, amb planta en forma de L. La coberta és a dues aigües, amb teula. Planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. El mas és aixecat aprofitant un lleuger pendent. Poden apreciar-se dos moments constructius. Les restes del mas original, de suposada planta quadrangular, són adossades al mur de l'església. Es tracta d'un tram de casa amb el mateix parament que el campanar de l'església, de pedra rectangular, irregular, però disposat de forma força ordenada, especialment a la part inferior. S'alça amb planta baixa i primer pis. Aquest últim recau a l'alçada de les finestres cegades del campanar, de factura romànica. En un petit escaire a ponent, a tocar del campanar, es veu un petit finestral rebaixat en el mur també possiblement romànic. La resta de la façana de migdia s'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra balconera, que recau sobre un petit finestró de la planta baixa. Pensem que possiblement sigui producte d'alguna reforma interior de la casa el segle XVIII. És possible que al llarg del segle XVII es produís una ampliació de la casa al costat nord, convertint la planta en rectangular. L'actual façana (de mamposteria irregular arrebossada amb pòrtland) amb el portal d'entrada serien d'aquest moment. El portal, de dovelles de mida mitjana, ha estat tallat a la part superior per la llosana d'un gran balcó, que unifica dues portes obertes a la façana, segurament a finals del segle XVIII. Sobre aquest primer pis, s'aixeca un tram posterior construït en maó. A principis del segle XX, tingué lloc una ampliació arquitectònica important, que li donà la fisonomia actual. S'aixecà un altre pis amb maó, a excepció del tram de mur S-O que toca a l'església. A més fou ampliada en direcció a migdia i al nord, sobrepassant la línia de la façana principal, i donant-li la peculiar forma de L a la planta. La façana principal passà a ser la de migdia, que es protegí amb una tanca també de maó, prolongant-se des de llevant, girant cap a migdia, on empalma amb un cobert de planta baixa que serveix també de tanca, creant un pati interior davant de la façana de migdia. L'accés es realitzava mitjançant un portal a llevant fet amb unes fileres de maó, que conformen un arc molt rebaixat. Com a obertures, la façana de migdia té un seguit de dos grans finestrals rectangulars, i una sèrie de cinc finestres rectangulars, i a l'alçada del primer pis, una sèrie de tres balcons, i cinc finestres quadrangulars. La façana de llevant es troba parcialment arrebossada amb ciment pòrtland, i pot apreciar-se a la part inferior la roca natural sobre la qual s'assenta aquest tram de casa. Hi ha una antiga porta actualment tapiada, un bacó i un seguit de petit finestrons al primer pis. Les golfes s'obren amb quatre finestrons i una portella central, amb restes del que fou una corriola. A finals del segle XX, s'aixecaren uns moderns cellers a llevant de la casa, de planta rectangular, cobertes a dues aigües, i amb parament de pedra irregular. Es troben orientats a migdia, i l'accés es realitza mitjançant una gran arcada oberta directament al mur sense dovelles a la qual s'accedeix mitjançant una doble escalinata. Aquests moderns cellers, aixecats sobre uns de més antics, creen un carrer entre els cellers i el mas que condueix a l'interior de la sagrera. Recentment, les obres de consolidació a l'interior de la casa, han tornat a girar l'orientació, fent que la façana principal d'accés torni a ser la façana nord, tancant el pati posterior de migdia. A l'interior la casa ha estat restaurada els darrers anys, especialment la planta baixa, recuperant l'embigat original i recomposant els terres. També ha estat eliminat el guix d'algunes parets antigues, a tocar de l'església.