Mas Rovell Talamanca

Bages
Mas Rovell, carretera BV1221 km 22, 08279 Talamanca
Al km22 de la BV1221 Terrassa-Talamanca trobem cruïlla camins esquerra i agafem dreta, seguim 800m

Coordenades:

41.7187
1.97638
414853
4619051
08277-147
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
XV-XX
Dolent
Gairebé del tot enderrocat.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 011A00006
Quim Serdà Manau

És una masia d'estil català gairebé del tot enderrocada. Avui sols queden dempeus tres murs perimetrals amb una alçada fins a sota teulada, entre els que destaca la façana principal de la casa, orientada a nord. Conserva l'entrada amb un gran arc de mig punt adovellat, si bé aquest comença a caure pel seu costat interior. A l'alçada del primer pis, veiem tres finestrals amb llinda, brancals i escopidors, que ressalten damunt del parament de pedruscall irregular de la casa. Sols a les cantonades hi veiem carreus ben treballats. La planta original, deuria ser quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, doncs així s'entén per la forma dels murs perimetrals. Els interiors estan totalment enderrocats, però es poden veure alguns trossos de paret de tàpia i de guix. Encara hi resisteixen alguns festejadors a les finestres. La casa disposava de planta baixa, primer pis i golfes, situades al bell mig de la coberta. Encara es poden reconèixer avui els espais de l'era, el celler i la tina del vi, annexa a la casa i amb accés a través de la prolongació de la façana principal. Conserva els cairons. A l'exterior de la casa s'hi han trobat restes de ceràmica de cuina i bocins de rajoles acolorades a mà. BALLBÈ (1997:94)

El mas es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, essent catalogat com a element d'interès patrimonial a l'inventari del parc.

Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i el desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. La primera notícia històrica la trobem en el fogatge de l'any 1497, on hi consten els noms dels caps de família del terme de Talamanca. Un dels focs és a nom de Pere Rovell de Talamanca. En un fogatge de l'any 1553 Joan Permanyer surt esmentat com a estada del mas. Del 1576 data una anotació dels límits de la propietat de Josep Camprubí i Robell, del mas Robell i propietari al mateix temps del mas Batijiernas. Diu aquest document que el mas limita a llevant amb el mas La Serra i el mas de la Roca - aquest darrer de Mura-, a nord amb el mas 'Camprobi' -avui Camp Rubí- i a ponent amb el mas Trullàs. BALLBÈ (1997:92)

BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.