És una masia d'estil català gairebé del tot enderrocada. Avui sols queden dempeus tres murs perimetrals amb una alçada fins a sota teulada, entre els que destaca la façana principal de la casa, orientada a nord. Conserva l'entrada amb un gran arc de mig punt adovellat, si bé aquest comença a caure pel seu costat interior. A l'alçada del primer pis, veiem tres finestrals amb llinda, brancals i escopidors, que ressalten damunt del parament de pedruscall irregular de la casa. Sols a les cantonades hi veiem carreus ben treballats. La planta original, deuria ser quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, doncs així s'entén per la forma dels murs perimetrals. Els interiors estan totalment enderrocats, però es poden veure alguns trossos de paret de tàpia i de guix. Encara hi resisteixen alguns festejadors a les finestres. La casa disposava de planta baixa, primer pis i golfes, situades al bell mig de la coberta. Encara es poden reconèixer avui els espais de l'era, el celler i la tina del vi, annexa a la casa i amb accés a través de la prolongació de la façana principal. Conserva els cairons. A l'exterior de la casa s'hi han trobat restes de ceràmica de cuina i bocins de rajoles acolorades a mà. BALLBÈ (1997:94)