Mas rònec de La Boïga
Rellinars

    Vallès Occidental
    Camí de la Morella
    469

    Coordenades:

    41.64948
    1.92603
    410569
    4611417
    Número de fitxa
    08179 - 263
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Contemporani
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Completament enrunat i no es percep la seva planta.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08178A010000230000OT
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Es tracta de les restes enfonsades d'una estructura sense determinar de la que no s'entreveu la seva planta. El jaciment, que anomenem com a mas rònec de La Boïga, està situat en el turó que porta aquest nom, per sobre de Casajoana. Per localitzar-lo, un cop arribats al mas de Casajoana, cal situar-se al costat del safareig. Allí neix una pista que puja fins al Coll de la Morella, que enllaça amb l'antic Camí Ral resseguint la carena. Just abans de que el camí deixi de ser de terra, a mà dreta, hi ha dues fites i un corriolet. En aquest mateix indret podem endinsar-nos cap el turó que tenim a mà dreta i ràpidament es podran veure gran quantitat de pedres, murs, delimitacions d'habitacions que van adquirint importància fins que arribem a un punt enlairat. S'hi observa una estructura de planta quadrangular de 3 metres de costat fonamentada damunt d'una gran codina de pedra. En aquest indret el gruix de murs és molt més important però la potència de l'enderroc i la vegetació dificulta la presa de mides. Una intervenció arqueològica podria indicar si es tracta realment d'un mas rònec o bé d'un assentament militar de defensa i protecció del Camí Ral.

    Sovint aquestes estructures que poden tractar-se de masos rònecs per la seva extensió en el terreny, han estat desmuntats per emprar la pedra en l'aixecament d'una casa o masia o senzillament per a la construcció de murs o cabanes de pedra seca.

    Descobert durant el treball de camp per a la realització del Mapa de Patrimoni cultural i natural del municipi. S'ha comprovat els vols més antics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, de 1946 i 1956, però en aquest indret ja hi ha vegetació i la qualitat de la fotografia no deixa entreveure la construcció que sembla escampar-se per tota la part alta d'aquest turó, que té una alçada màxima de 477,6 metres amb una visibilitat excepcional.